Examen B
Tipus d'estudi, ètica, hipòtesis, mostra i estadística (T1–T3)
Part A · Conceptes (3 punts)
Classifica cada estudi com a exploratori, descriptiu o causal. Justifica-ho en una frase.
- Una marca de cosmètica vol saber per què no ven als homes joves.
- Un banc vol saber quin percentatge de clients fa servir l'app cada setmana.
- Una botiga canvia la música en 5 locals i compara les vendes amb 5 locals més.
- Una empresa vol conèixer el perfil dels compradors del seu producte nou.
- Exploratori: no coneix la causa. Primer cal entendre el problema.
- Descriptiu: vol mesurar un percentatge.
- Causal: canvia una variable (la música) i compara amb un grup de control.
- Descriptiu: vol descriure qui compra.
Criteri: 0,25 per cas amb justificació. Sense justificació, 0,1.
Una empresa fa una enquesta de satisfacció. Demana nom, telèfon i data de naixement, i al principi només diu «Gràcies per participar». Al final, la direcció vol canviar els resultats perquè no agraden.
- Quins principis ètics incompleix?
- Què ha d'informar abans de recollir dades personals segons el RGPD?
- Transparència (no explica l'objectiu) i imparcialitat (vol manipular els resultats: conflicte d'interès). També falla la confidencialitat si no protegeix les dades. Els cinc principis són respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat i responsabilitat.
- Finalitat, quines dades recull, qui hi té accés, quant de temps es conserven i quins drets té la persona. Cal un consentiment lliure i informat. A més, ha de demanar només les dades necessàries: el telèfon i la data exacta sobren.
Criteri: 0,4 apartat 1 (dos principis ben justificats) · 0,6 apartat 2 (0,1 per element + 0,1 consentiment).
Explica la diferència entre dada, informació i coneixement amb un exemple d'una cadena de gimnasos. Per què tenir moltes dades no és tenir coneixement?
- Dada: valor sense context. Hi ha hagut 120 baixes.
- Informació: dada amb context. Les 120 baixes són sobretot del gimnàs de Gràcia.
- Coneixement: comprendre el perquè. A Gràcia ha obert un gimnàs low cost a 200 metres.
- Decisió: revisar la tarifa de Gràcia.
Les dades soles no diuen res: cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les en un context.
Criteri: 0,25 per cada nivell ben exemplificat · 0,25 per l'explicació final.
Part B · Disseny de la investigació (3,5 punts)
Classifica cada estudi segons el temps (transversal o longitudinal) i la intervenció (observacional o experimental):
- Enquestar els socis d'un club una sola vegada aquest mes.
- Mesurar cada any durant cinc anys la satisfacció dels mateixos clients.
- Mostrar dos dissenys de pàgina web a dos grups d'usuaris durant una setmana.
- Registrar cada mes, durant dos anys, l'ús de l'app d'un banc.
- Transversal i observacional.
- Longitudinal i observacional.
- Transversal i experimental (prova A/B).
- Longitudinal i observacional.
Criteri: 0,25 per cas (0,125 per eix).
Les reserves d'un hotel rural han baixat. Dibuixa (o descriu) l'arbre de problemes amb dues causes i dues conseqüències. Formula un parell d'hipòtesis H₀ i H₁.
- Tronc (problema): baixen les reserves.
- Arrels (causes): preus més alts que la competència · valoracions negatives recents a internet.
- Branques (conseqüències): menys ingressos · places buides en temporada baixa.
- H₀: no hi ha relació entre la valoració a internet i el nombre de reserves.
- H₁: com millor és la valoració a internet, més reserves hi ha.
Criteri: 0,5 arbre (causes a les arrels, conseqüències a les branques) · 0,5 hipòtesis (H₀ = no hi ha relació).
- Explica la diferència entre mostreig probabilístic i no probabilístic.
- Explica la diferència entre mostreig estratificat i per conglomerats, amb un exemple de cada un per a una cadena de 40 botigues.
- Per què «1.000 respostes» no garanteix que una mostra sigui representativa?
- Probabilístic: cada element té una probabilitat coneguda de ser triat. Permet calcular el marge d'error. No probabilístic: la selecció no és a l'atzar (conveniència, bola de neu). Té risc de biaix.
- Estratificat: es divideix la població en grups i es tria una part de cada grup. Es divideixen els clients per botiga i s'enquesten 25 clients de cadascuna de les 40. Conglomerats: es trien alguns grups sencers. Es trien 8 botigues a l'atzar i s'enquesten tots els seus clients.
- La representativitat depèn de com es tria, no de la mida. Si tots responen al matí en una sola botiga, falten perfils: la mostra té biaix encara que sigui gran.
Criteri: 0,4 + 0,7 (0,35 cada mètode amb exemple) + 0,4.
Part C · Càlcul i anàlisi (3,5 punts)
Una ciutat té 20.000 persones joves. Un estudi vol un 95 % de confiança (Z = 1,96) i un error de ±4 %, sense dades prèvies.
- Calcula la mida de la mostra.
- El resultat final diu: «el 62 % fa servir el bus, amb un marge d'error de ±4 %». Quin és l'interval? Què vol dir el 95 % de confiança?
- p = q = 0,5 → Z² · p · q = 0,9604.
- Numerador: 20.000 × 0,9604 = 19.208.
- Denominador: 0,04² × 19.999 + 0,9604 = 31,9984 + 0,9604 = 32,9588.
- n = 19.208 / 32,9588 = 582,8 → 583 persones.
- Interval: del 58 % al 66 %. El 95 % vol dir que, si repetíssim el mostreig moltes vegades, unes 95 de cada 100 vegades l'interval contindria el valor real. No vol dir que el 95 % de les persones opini el mateix.
Criteri: 1 punt el càlcul (0,3 + 0,3 + 0,4) · 0,25 interval · 0,25 interpretació.
Set clients han gastat: 3, 5, 5, 6, 8, 9 i 20 €. Calcula la mitjana, la mediana, la moda i el rang. Quina mesura representa millor la despesa típica? Per què?
- Mitjana: 56 / 7 = 8 €.
- Mediana: el valor central (4t) = 6 €.
- Moda: 5 € (surt dues vegades).
- Rang: 20 − 3 = 17 €.
La mediana representa millor la despesa típica: el valor extrem de 20 € puja la mitjana.
Criteri: 0,2 per mesura · 0,2 per la conclusió.
Indica el tipus de variable i, si és una escala, quin tipus d'escala és:
- «Canal de compra: 1 = botiga, 2 = web, 3 = app».
- «Nombre de visites a la web el mes passat».
- «El servei és ràpid: totalment en desacord … totalment d'acord».
- «Aquesta marca és: antiga 1 2 3 4 5 6 7 moderna».
- «Edat: 18–24 · 25–34 · 35–49 · 50 o més».
Per què no té sentit calcular la mitjana de la pregunta 1?
- Nominal. Els números només són etiquetes.
- Quantitativa discreta (de raó).
- Escala Likert (grau d'acord amb una afirmació). Un ítem sol és ordinal.
- Diferencial semàntic (dos adjectius oposats).
- Ordinal (franges ordenades).
La mitjana de la pregunta 1 no té sentit perquè els codis no mesuren cap quantitat: «2,1» no és cap canal.
Criteri: 0,15 per cas · 0,25 per l'explicació final.