Part A · Conceptes (3 punts)

Defineix la investigació comercial1 punt

Defineix la investigació comercial. Explica les tres característiques que la defineixen.

Solució

És un procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn per donar suport a la presa de decisions (Malhotra, 2020).

  • Sistemàtica: segueix etapes ordenades, des de definir el problema fins a comunicar els resultats.
  • Objectiva: es basa en proves i fa servir procediments que redueixen els biaixos.
  • Orientada a la decisió: respon un problema concret de l'empresa.

Criteri: 0,4 per la definició (procés + recollir/analitzar/interpretar + decidir). 0,2 per cada característica ben explicada.

Comercial o de màrqueting1 punt

Explica la diferència entre investigació comercial i investigació de màrqueting. Posa un exemple de cada una per a una cadena de supermercats que vol entrar a Portugal.

Solució
  • Comercial: visió de tota l'empresa i decisions estratègiques. Estudia l'entorn, la competència, el sector i les inversions.
  • De màrqueting: visió del consumidor. Decisions de producte, preu, comunicació i distribució.
  • La de màrqueting forma part de la comercial.

Exemples:

  • Comercial: quina mida té el mercat portuguès? Hi ha barreres legals? Quins competidors hi ha?
  • Màrqueting: quin preu consideren adequat els clients portuguesos? Quin format de botiga prefereixen?

Criteri: 0,5 per la diferència (amb la relació d'inclusió). 0,25 per cada exemple ben classificat.

Fonts d'informació1 punt

Explica la diferència entre fonts primàries i secundàries. Quin ordre se sol seguir i per què? Classifica: (a) les vendes de l'empresa de l'any passat, (b) un focus group amb 8 clients, (c) les dades de turisme de l'INE.

Solució
  • Primàries: dades noves, recollides per a aquest estudi. S'adapten al problema, però costen més.
  • Secundàries: dades que ja existeixen. Són barates i ràpides, però no estan fetes per al nostre problema.
  • Ordre: primer secundàries (context, cost baix) i després primàries (per aprofundir).

Classificació: (a) secundària interna · (b) primària · (c) secundària externa.

Criteri: 0,4 diferència · 0,3 ordre amb motiu · 0,1 per cada cas. Si diu que (a) és primària, 0 en aquell cas.

Part B · Disseny de la investigació (3,5 punts)

Classifica l'estudi1 punt

Una cadena d'hotels fa 15 entrevistes en profunditat a clients que no han tornat, per entendre per què. Classifica l'estudi segons finalitat, font, nivell, enfocament i temps. Justifica cada criteri.

Solució
CriteriRespostaPer què
FinalitatExploratòriaVol entendre un problema que no coneix
FontPrimàriaLes dades es recullen ara, per a l'estudi
NivellMicroEstudia els clients de l'empresa
EnfocamentQualitatiuPoques persones i respostes obertes
TempsTransversalUn sol moment

Criteri: 0,2 per criteri amb justificació.

Del símptoma als objectius1,5 punts

Una app de reserva de restaurants ha perdut un 20 % d'usuaris actius en un any.

  1. Quin és el símptoma?
  2. Formula un problema de recerca que compleixi els criteris CERVI.
  3. Escriu l'objectiu general i dos objectius específics.
  4. Quin tipus d'investigació faries primer? Per què?
Solució
  1. Símptoma: la pèrdua del 20 % d'usuaris actius. Diu que passa alguna cosa, però no diu per què.
  2. Problema de recerca: quins motius expliquen que els usuaris deixin de fer servir l'app en els últims dotze mesos? (clar, específic, rellevant, viable i investigable).
  3. Objectiu general: analitzar els motius d'abandonament dels usuaris de l'app. Específics: identificar els motius d'abandonament més freqüents · descriure el perfil dels usuaris que abandonen · comparar la satisfacció dels usuaris actius i dels que han marxat.
  4. Exploratòria (entrevistes a exusuaris): encara no sabem les causes. Després, descriptiva amb enquesta per mesurar-les.

Criteri: 0,2 + 0,4 + 0,5 (0,2 el general i 0,15 cada específic, amb verb en infinitiu) + 0,4.

Avalua el mostreig1 punt

Una empresa vol conèixer la satisfacció dels seus 8.000 clients. Fa l'enquesta a les persones que entren a la botiga del centre un dissabte al matí: en surten 600 respostes.

  1. Identifica la població, la mostra i el mètode de mostreig.
  2. La mostra és representativa? Proposa un mètode millor.
Solució
  1. Població: els 8.000 clients. Mostra: les 600 persones enquestades. Mètode: per conveniència (no probabilístic).
  2. No és representativa: deixa fora els clients d'altres botigues, d'altres dies i horaris, i els que compren en línia. 600 respostes no corregeixen una mala selecció. Millor: mostreig aleatori simple a partir de la base de dades de clients (marc mostral), o estratificat per botiga o canal.

Criteri: 0,4 apartat 1 · 0,3 per explicar el biaix · 0,3 per una alternativa probabilística ben justificada.

Part C · Càlcul i anàlisi (3,5 punts)

Mida de la mostra1,5 punts

Una universitat té N = 5.000 estudiants. Vol estimar el percentatge que fa servir la biblioteca amb un 95 % de confiança (Z = 1,96) i un error de ±5 %. No té cap dada prèvia.

  1. Calcula la mida de la mostra. Mostra els passos.
  2. Si preveu que només respondrà el 35 % de les persones convidades, quantes invitacions ha d'enviar?

Fórmula: n = N · Z² · p · q / ( e² · (N − 1) + Z² · p · q )

Solució
  1. Sense dades prèvies, p = q = 0,5. Z² · p · q = 1,96² · 0,25 = 0,9604.
    • Numerador: 5.000 × 0,9604 = 4.802.
    • Denominador: 0,05² × 4.999 + 0,9604 = 12,4975 + 0,9604 = 13,4579.
    • n = 4.802 / 13,4579 = 356,8 → 357 estudiants (sempre cap amunt).
  2. Invitacions = 357 / 0,35 = 1.020 invitacions.

Criteri: 0,2 p = q = 0,5 · 0,3 numerador · 0,3 denominador · 0,3 resultat arrodonit cap amunt · 0,4 invitacions. Si arrodoneix cap avall (356), resta 0,1.

Corregeix el qüestionari1 punt

Explica l'error de cada pregunta i reescriu-la:

  1. «Estàs satisfet amb el preu i l'atenció?»
  2. «No creus que la nostra nova web és molt més còmoda?»
  3. «Quantes vegades has comprat? 1–2 · 2–4 · 5 o més»
  4. «Compres sovint en línia?»
Solució
  1. Doble pregunta. Fes-ne dues: una per al preu i una per a l'atenció.
  2. Pregunta induïda. «Com valores la comoditat de la nova web? (1 molt incòmoda – 5 molt còmoda)».
  3. Opcions solapades (el 2) i no exhaustives (falta el 0). «Cap · 1 o 2 · 3 o 4 · 5 o més».
  4. Ambigua («sovint») i sense període. «Quantes compres en línia has fet els últims 30 dies?»

Criteri: 0,25 per pregunta (0,1 error + 0,15 reescriptura).

Tria l'anàlisi1 punt

Quina anàlisi faries servir en cada cas? Justifica-ho.

  1. Saber si el canal de compra (botiga, web, app) està relacionat amb la franja d'edat.
  2. Comparar la despesa mitjana de clients de Barcelona i de Girona.
  3. Comparar la satisfacció mitjana de quatre hotels.
  4. Un estudi diu: «La correlació entre el temps a la web i la despesa és r = 0,65». Interpreta-ho i digues un error freqüent.
Solució
  1. Taula de contingència i khi quadrat (χ²): dues variables categòriques.
  2. Prova t: una variable numèrica i dos grups.
  3. ANOVA: una variable numèrica i tres o més grups.
  4. Associació positiva i força intensa: qui passa més temps a la web tendeix a gastar més. Error freqüent: pensar que r = 0,65 vol dir «el 65 % dels clients» o que el temps causa la despesa. Una correlació no prova causa.

Criteri: 0,2 per a cada cas 1–3 · 0,4 per l'apartat 4 (0,2 interpretació + 0,2 error).