Màrqueting · Tema 3

Màrqueting: comprendre el mercat i crear valor

Orientacions, necessitat i valor, decisió de compra, segmentació, customer journey, proposta de valor i màrqueting relacional

22 min5 min 13 seccions 40 preguntes 20 targetes
1 font original
T1.pdf

01. Resum

13 seccions · 22 min5 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. Màrqueting no és vendre el que es fabrica. És crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes amb valor (AMA).
  2. Necessitat → desig → demanda. I valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts.
  3. Procés de compra en cinc passos: necessitat, cerca d'informació, avaluació, decisió i postcompra.
  4. Segmentar amb quatre criteris: geogràfic, demogràfic, psicogràfic i conductual. El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals.
  5. Del màrqueting transaccional al relacional: de la venda a la relació. CLV = el valor d'un client durant tota la relació.

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

El màrqueting com a funció estratègica

Definició de l'AMA: el màrqueting és l'activitat i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat.

Cinc orientacions, per ordre: producció (fabricar més) → producte (fabricar millor) → vendes (vendre més) → màrqueting (què necessita el client) → societal (quin impacte tenim).

El màrqueting no és vendre el que l'empresa fabrica. És crear el que les persones valoren.

El màrqueting vol comprendre el mercat, identificar necessitats, crear propostes de valor i construir relacions sostenibles. No és només vendre: és crear valor per als clients, per a l'empresa i per a la societat.

AMA (American Marketing Association): el màrqueting és «l'activitat, el conjunt d'institucions i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat».

L'evolució de les orientacions

  1. ProduccióCom podem fabricar més? Prioritat: eficiència productiva.
  2. ProducteCom podem fabricar el millor producte? Prioritat: qualitat tècnica.
  3. VendesCom podem vendre més? Prioritat: augmentar les vendes.
  4. MàrquetingQuè necessita el client? Prioritat: crear valor.
  5. SocietalQuin impacte generem en la societat? Prioritat: valor sostenible.

El màrqueting no és vendre el que l'empresa fabrica. És crear el que les persones valoren. És una funció transversal: treballa amb direcció, operacions, finances, RRHH, comunicació i innovació.

Pregunta d'examen · Definició i orientacions

Pregunta. Defineix el màrqueting segons l'AMA i explica l'evolució de les orientacions empresarials.

Resposta model. Segons l'AMA, el màrqueting és l'activitat, el conjunt d'institucions i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat. Les orientacions han evolucionat en cinc etapes. Producció: fabricar més i més barat. Producte: fabricar el millor producte. Vendes: vendre més, empenyent el producte. Màrqueting: partir del que necessita el client i crear valor. Societal: tenir en compte també l'impacte en la societat. El canvi clau és passar de vendre el que es fabrica a crear el que les persones valoren.

Necessitats, desitjos, valor i intercanvi

  • Necessitat: una mancança. Tinc gana.
  • Desig: la forma concreta, segons la cultura. Vull sushi.
  • Demanda: desig amb capacitat i voluntat de pagar. Reservo taula.

Valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts.

Beneficis: funcionals, emocionals, socials i simbòlics. Costos: preu, temps, esforç i risc.

Exemple: cafeteria A, 8 − 5 = 3. Cafeteria B, 6 − 2 = 4. El client tria la B, encara que l'A sigui «millor».

  1. NecessitatSensació de mancança: alimentar-se
  2. DesigForma concreta, segons la cultura: menjar sushi
  3. DemandaDesig + capacitat i voluntat de pagar: reservar taula al japonès

Les decisions no són només funcionals o econòmiques. Hi pesen les emocions, la cultura, les experiències, la influència social i la percepció de les marques.

Valor percebut

Valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts. El valor no depèn de les característiques objectives: depèn de com ho percep cada consumidor.

Beneficis

  • Funcionals: què fa el producte
  • Emocionals: com em fa sentir
  • Socials: què diu de mi als altres
  • Simbòlics: què representa

Costos

  • Preu
  • Temps
  • Esforç
  • Risc i incertesa
Exemple: dues cafeteries (escala de 0 a 10)
Cafeteria A · beneficis (bon cafè, ambient, wifi)8
Cafeteria A · costos (preu alt, 10 min a peu)− 5
Valor percebut A3
Cafeteria B · beneficis (cafè correcte, al costat de la feina)6
Cafeteria B · costos (preu baix, 1 min a peu)− 2
Valor percebut B4

Tot i que la cafeteria A és «millor», el client tria la B: més valor percebut.

L'intercanvi i el mercat

L'intercanvi passa quan dues parts obtenen un benefici mutu. No sempre hi ha diners. Els mercats d'avui són ecosistemes: consumidors, empreses, administracions, plataformes digitals, distribuïdors i comunitats en línia.

Pregunta d'examen · Valor percebut

Pregunta. Un client pot triar entre dos gimnasos. El gimnàs A té beneficis percebuts de 9 i costos de 7. El B té beneficis de 6 i costos de 3. Quin triarà? Quins tipus de beneficis i de costos hi ha?

Resposta model. Valor percebut de l'A: 9 − 7 = 2. Valor percebut del B: 6 − 3 = 3. Triarà el B, encara que l'A ofereixi més beneficis. El valor no depèn de les característiques objectives, sinó de com les percep cada consumidor. Els beneficis poden ser funcionals (què fa), emocionals (com em fa sentir), socials (què diu de mi) i simbòlics (què representa). Els costos són el preu, el temps, l'esforç i el risc.

Comportament del consumidor

El procés de decisió de compra té cinc passos: reconeixement de la necessitat → cerca d'informació → avaluació d'alternatives → decisió de compra → comportament postcompra.

Quatre grups de factors, de fora cap a dins: culturals, socials, personals i psicològics.

El conjunt de processos mentals, emocionals i de conducta abans, durant i després de comprar.

El procés de decisió de compra
  1. Reconeixement de la necessitatM'adono que em falta alguna cosa.
  2. Cerca d'informacióFonts internes (memòria) i externes (ressenyes, amics, web).
  3. Avaluació d'alternativesPreu, qualitat, reputació, sostenibilitat.
  4. Decisió de compraTrio una opció.
  5. Comportament postcompraSatisfacció, fidelització, recomanació o reclamació.
Factors que influeixen

Culturals

Valors, costums, llengua, tradicions, subcultures.

Socials

Família, amics, grups de referència, creadors de contingut, comunitats digitals.

Personals

Edat, professió, ingressos, etapa vital, estil de vida.

Psicològics

Motivació, percepció, aprenentatge, actituds, creences, memòria.

Pregunta d'examen · Procés de compra

Pregunta. Descriu el procés de decisió de compra d'una persona que vol comprar un portàtil.

Resposta model. 1. Reconeixement de la necessitat: el portàtil actual va lent. 2. Cerca d'informació: recorda marques que coneix (font interna) i llegeix ressenyes i pregunta a amics (fonts externes). 3. Avaluació d'alternatives: compara preu, rendiment, pes i reputació. 4. Decisió de compra: tria un model i una botiga. 5. Comportament postcompra: si queda satisfeta, recomana la marca; si no, reclama o deixa una ressenya negativa. L'empresa pot actuar a cada pas. La postcompra és clau per a la fidelització.

Segmentació, públics i stakeholders

Segmentar és dividir el mercat en grups amb característiques semblants. Quatre criteris:

  • Geogràfic: on viu.
  • Demogràfic: edat, sexe, ingressos.
  • Psicogràfic: valors i estil de vida.
  • Conductual: com i quant compra.

El públic objectiu és el segment prioritari. El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals. Els stakeholders són tots els que influeixen en l'empresa o en reben l'impacte.

Segmentar

Dividir un mercat ampli en grups més petits amb característiques semblants. A la pràctica se combinen criteris.

Geogràfic

País, regió, clima.

Demogràfic

Edat, sexe, ingressos.

Psicogràfic

Estil de vida, valors, personalitat.

Conductual

Hàbits de compra, fidelitat, ús.

Públic objectiu i buyer persona

El públic objectiu és el segment prioritari.

El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals: edat, professió, objectius, motivacions, preocupacions, canals d'informació i criteris de decisió. Ajuda que tota l'empresa vegi el client igual.

Stakeholders

Totes les persones o organitzacions que poden influir en l'empresa o veure's afectades per ella: clients, treballadors, proveïdors, accionistes, administracions, mitjans, comunitats i entitats socials.

Cadascun té expectatives diferents.

Exemple de buyer persona

Laura, 32 anys, responsable de compres en una pime.

  • Objectiu: reduir costos sense perdre qualitat.
  • Preocupació: que el proveïdor falli en els terminis.
  • S'informa a: LinkedIn, newsletters del sector, recomanacions de col·legues.
  • Decideix per: fiabilitat, preu total i servei postvenda.
Pregunta d'examen · Segmentació

Pregunta. Una marca de roba esportiva sostenible vol segmentar el mercat. Aplica els quatre criteris i descriu un buyer persona.

Resposta model. Geogràfic: grans ciutats d'Espanya. Demogràfic: persones de 25 a 40 anys amb ingressos mitjans o alts. Psicogràfic: valoren la sostenibilitat i tenen un estil de vida actiu. Conductual: fan esport tres cops per setmana i compren en línia. Buyer persona: «la Laura, 32 anys, dissenyadora a Barcelona. Corre i fa ioga. Vol roba duradora i feta amb materials reciclats. S'informa a Instagram i llegeix ressenyes abans de comprar. Li preocupa que la sostenibilitat sigui només publicitat.» És un perfil fictici, però basat en dades reals.

Customer journey i punts de contacte

El customer journey és el recorregut del client: descobriment → consideració → decisió → experiència → fidelització.

L'empresa respon a cada etapa amb notorietat → confiança → facilitat → satisfacció → lleialtat.

  • Punts de contacte: totes les interaccions amb la marca.
  • Moments de veritat: les interaccions decisives.
  • Omnicanalitat: tots els canals donen una sola experiència.

El customer journey és el recorregut d'una persona des que detecta una necessitat fins que té una relació continuada amb la marca.

EtapaObjectiu del consumidorObjectiu de l'organització
DescobrimentDetectar una necessitatGenerar notorietat
ConsideracióComparar alternativesAportar informació i confiança
DecisióTriar una opcióFacilitar la compra
ExperiènciaFer servir el producteGarantir la satisfacció
FidelitzacióMantenir la relacióGenerar recomanació i lleialtat

Punts de contacte (touchpoints)

Totes les interaccions: anuncis, cerques a Google, web, atenció al client, botiga, factures, postvenda.

Moments de veritat

Interaccions que condicionen de manera decisiva la percepció.

Omnicanalitat

Integrar tots els canals perquè el client visqui una sola experiència.

Proposta de valor

La proposta de valor és la promesa de beneficis que l'empresa fa al seu públic. No és un eslògan.

Quatre components: públic, necessitat, benefici i diferenciació.

Fórmula: «Per a [públic] que [necessitat], oferim [benefici], a diferència dels altres perquè [diferenciació].»

Posicionament (Ries i Trout): el lloc que la marca ocupa a la ment del públic.

La proposta de valor és la promesa de beneficis que l'empresa ofereix als seus públics. No és un eslògan: és una declaració estratègica.

Components

Públic

A qui ens dirigim?

Necessitat

Quin problema resolem?

Benefici

Quin valor aportem?

Diferenciació

Per què som millors o diferents?

Diferenciació i posicionament

Diferenciació: atributs que ens distingeixen (qualitat, innovació, servei, preu, sostenibilitat, disseny).

Posicionament (Ries i Trout): el lloc que ocupem a la ment dels públics.

Coherència

La proposta de valor s'ha de veure igual a la identitat visual, els missatges, el to, l'atenció al client i el comportament dels treballadors.

Les contradiccions entre el que diem i el que fem destrueixen la reputació.

Una bona proposta de valor és: rellevant, diferenciadora, creïble, fàcil d'entendre i sostenible en el temps.

Del màrqueting transaccional al relacional

TransaccionalRelacional
Prioritza la vendaPrioritza la relació
Curt terminiLlarg termini
Èxit = vendesÈxit = fidelització

CLV (Customer Lifetime Value): el valor que un client genera durant tota la relació.

Exemple: 40 € × 6 compres l'any × 5 anys = 1.200 €. Perdre un client costa 1.200 €, no 40 €.

TransaccionalRelacional
Prioritza la vendaPrioritza la relació
Curt terminiLlarg termini
Centrat en el producteCentrat en la persona
Èxit = vendesÈxit = fidelització i valor de la relació
Comunicació unidireccionalComunicació contínua i bidireccional

Fidelització

No és només repetir compra: el client fidel confia en la marca i hi veu un valor diferencial.

CLV (Customer Lifetime Value)

El valor econòmic que un client pot generar durant tota la relació.

Cocreació

Els clients participen en el desenvolupament de productes, serveis o experiències.

Exemple de CLV (simplificat)
Compra mitjana40 €
Compres a l'any× 6
Anys de relació× 5
CLV aproximat1.200 €

Per això perdre un client per un mal servei no costa 40 €: en pot costar 1.200.

Pregunta d'examen · CLV

Pregunta. Un client d'una cafeteria gasta 4 € per visita, hi va 100 vegades l'any i hi és client durant 6 anys. Calcula el CLV. Què explica aquest indicador?

Resposta model. CLV = 4 € × 100 × 6 = 2.400 €. El Customer Lifetime Value és el valor econòmic que un client genera durant tota la relació amb l'empresa. Mostra que perdre aquest client per un mal servei no costa 4 €, sinó 2.400 €. És la lògica del màrqueting relacional: prioritza la relació a llarg termini i la fidelització, davant del màrqueting transaccional, que només busca la venda immediata.

Disciplines complementàries

  • Màrqueting: identifica necessitats i crea valor.
  • Comunicació: construeix relacions i transmet significats.
  • Branding: gestiona la identitat i la reputació de la marca.
  • Vendes: materialitzen l'intercanvi.

Màrqueting

Identificar necessitats i crear valor. Posa el consumidor al centre.

Comunicació

Construir relacions i transmetre significats. Reforça la cultura i la reputació.

Branding

Gestionar la identitat, el posicionament i la reputació de la marca.

Vendes

Materialitzar l'intercanvi. Es beneficien de la confiança que generen la comunicació i la marca.

Practica-ho

Cas · Una app de menjar saludable per a oficines

Una startup vol vendre menús saludables a treballadors d'oficina de Barcelona.

  • Necessitat → desig → demanda: dinar → un menú sa i ràpid → demanar-lo per l'app a 9 € abans de les 12 h.
  • Segmentació: geogràfica (oficines de Barcelona), demogràfica (25–45 anys, ingressos mitjans), psicogràfica (valoren la salut) i conductual (dinen a la feina 4–5 dies a la setmana).
  • Buyer persona: Marc, 34 anys, analista. Té 45 minuts per dinar. Vol menjar bé sense cuinar. S'informa per Instagram i per companys.
  • Proposta de valor: Per a qui treballa a l'oficina i vol menjar sa sense perdre temps (públic i necessitat), menús equilibrats a la taula en 20 minuts (benefici), cuinats el mateix dia amb producte de proximitat (diferenciació).
  • Valor percebut: beneficis (salut, temps estalviat) − costos (preu, risc que arribi tard).
  • Moment de veritat: el primer lliurament. Si arriba tard o fred, el client no repeteix.
  • CLV: 9 € × 3 dinars a la setmana × 45 setmanes × 2 anys = 2.430 € per client.

Exercicis

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T1 i T2El consumidor és un receptor actiu: interpreta els missatges i hi construeix significat.
T4 i següentsLa proposta de valor i el posicionament són la base de la marca i de l'estratègia de comunicació.
T2El consumidor contemporani (ressenyes, comunitats, cocreació) explica el pas al màrqueting relacional.

Errors típics d'examen

Necessitat = desig

La necessitat és la mancança. El desig n'és la forma concreta.

Desig = demanda

La demanda necessita capacitat i voluntat de pagar.

El valor el fixa l'empresa

El valor és percebut pel client.

Proposta de valor = eslògan

És una declaració estratègica.

Fidelitzar = repetir compra

Implica confiança i valor diferencial.

Buyer persona = client real

És un perfil fictici basat en dades reals.

Xuleta

Et demanen…Resposta
Definició AMACrear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes amb valor
OrientacionsProducció → producte → vendes → màrqueting → societal
Necessitat → desig → demandaAlimentar-se → sushi → reservar al japonès
Valor percebutBeneficis percebuts − costos percebuts
Decisió de compraNecessitat → informació → alternatives → decisió → postcompra
FactorsCulturals, socials, personals, psicològics
SegmentacióGeogràfica, demogràfica, psicogràfica, conductual
Customer journeyDescobriment, consideració, decisió, experiència, fidelització
PosicionamentRies i Trout: lloc a la ment dels públics
CLVValor d'un client durant tota la relació

02. Test

40 preguntes

13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

20 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.