Màrqueting: comprendre el mercat i crear valor
Orientacions, necessitat i valor, decisió de compra, segmentació, customer journey, proposta de valor i màrqueting relacional
1 font original
01. Resum
Comença per aquí
Si només recordes cinc coses d'aquest tema:
- Màrqueting no és vendre el que es fabrica. És crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes amb valor (AMA).
- Necessitat → desig → demanda. I valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts.
- Procés de compra en cinc passos: necessitat, cerca d'informació, avaluació, decisió i postcompra.
- Segmentar amb quatre criteris: geogràfic, demogràfic, psicogràfic i conductual. El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals.
- Del màrqueting transaccional al relacional: de la venda a la relació. CLV = el valor d'un client durant tota la relació.
A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.
El màrqueting com a funció estratègica
Definició de l'AMA: el màrqueting és l'activitat i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat.
Cinc orientacions, per ordre: producció (fabricar més) → producte (fabricar millor) → vendes (vendre més) → màrqueting (què necessita el client) → societal (quin impacte tenim).
El màrqueting no és vendre el que l'empresa fabrica. És crear el que les persones valoren.
El màrqueting vol comprendre el mercat, identificar necessitats, crear propostes de valor i construir relacions sostenibles. No és només vendre: és crear valor per als clients, per a l'empresa i per a la societat.
AMA (American Marketing Association): el màrqueting és «l'activitat, el conjunt d'institucions i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat».
L'evolució de les orientacions
- ProduccióCom podem fabricar més? Prioritat: eficiència productiva.
- ProducteCom podem fabricar el millor producte? Prioritat: qualitat tècnica.
- VendesCom podem vendre més? Prioritat: augmentar les vendes.
- MàrquetingQuè necessita el client? Prioritat: crear valor.
- SocietalQuin impacte generem en la societat? Prioritat: valor sostenible.
El màrqueting no és vendre el que l'empresa fabrica. És crear el que les persones valoren. És una funció transversal: treballa amb direcció, operacions, finances, RRHH, comunicació i innovació.
Pregunta. Defineix el màrqueting segons l'AMA i explica l'evolució de les orientacions empresarials.
Resposta model. Segons l'AMA, el màrqueting és l'activitat, el conjunt d'institucions i els processos per crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes que tenen valor per als clients, els socis i la societat. Les orientacions han evolucionat en cinc etapes. Producció: fabricar més i més barat. Producte: fabricar el millor producte. Vendes: vendre més, empenyent el producte. Màrqueting: partir del que necessita el client i crear valor. Societal: tenir en compte també l'impacte en la societat. El canvi clau és passar de vendre el que es fabrica a crear el que les persones valoren.
Necessitats, desitjos, valor i intercanvi
- Necessitat: una mancança. Tinc gana.
- Desig: la forma concreta, segons la cultura. Vull sushi.
- Demanda: desig amb capacitat i voluntat de pagar. Reservo taula.
Valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts.
Beneficis: funcionals, emocionals, socials i simbòlics. Costos: preu, temps, esforç i risc.
Exemple: cafeteria A, 8 − 5 = 3. Cafeteria B, 6 − 2 = 4. El client tria la B, encara que l'A sigui «millor».
- NecessitatSensació de mancança: alimentar-se
- DesigForma concreta, segons la cultura: menjar sushi
- DemandaDesig + capacitat i voluntat de pagar: reservar taula al japonès
Les decisions no són només funcionals o econòmiques. Hi pesen les emocions, la cultura, les experiències, la influència social i la percepció de les marques.
Valor percebut
Valor percebut = beneficis percebuts − costos percebuts. El valor no depèn de les característiques objectives: depèn de com ho percep cada consumidor.
Beneficis
- Funcionals: què fa el producte
- Emocionals: com em fa sentir
- Socials: què diu de mi als altres
- Simbòlics: què representa
Costos
- Preu
- Temps
- Esforç
- Risc i incertesa
Tot i que la cafeteria A és «millor», el client tria la B: més valor percebut.
L'intercanvi i el mercat
L'intercanvi passa quan dues parts obtenen un benefici mutu. No sempre hi ha diners. Els mercats d'avui són ecosistemes: consumidors, empreses, administracions, plataformes digitals, distribuïdors i comunitats en línia.
Pregunta. Un client pot triar entre dos gimnasos. El gimnàs A té beneficis percebuts de 9 i costos de 7. El B té beneficis de 6 i costos de 3. Quin triarà? Quins tipus de beneficis i de costos hi ha?
Resposta model. Valor percebut de l'A: 9 − 7 = 2. Valor percebut del B: 6 − 3 = 3. Triarà el B, encara que l'A ofereixi més beneficis. El valor no depèn de les característiques objectives, sinó de com les percep cada consumidor. Els beneficis poden ser funcionals (què fa), emocionals (com em fa sentir), socials (què diu de mi) i simbòlics (què representa). Els costos són el preu, el temps, l'esforç i el risc.
Comportament del consumidor
El procés de decisió de compra té cinc passos: reconeixement de la necessitat → cerca d'informació → avaluació d'alternatives → decisió de compra → comportament postcompra.
Quatre grups de factors, de fora cap a dins: culturals, socials, personals i psicològics.
El conjunt de processos mentals, emocionals i de conducta abans, durant i després de comprar.
- Reconeixement de la necessitatM'adono que em falta alguna cosa.
- Cerca d'informacióFonts internes (memòria) i externes (ressenyes, amics, web).
- Avaluació d'alternativesPreu, qualitat, reputació, sostenibilitat.
- Decisió de compraTrio una opció.
- Comportament postcompraSatisfacció, fidelització, recomanació o reclamació.
Culturals
Valors, costums, llengua, tradicions, subcultures.
Socials
Família, amics, grups de referència, creadors de contingut, comunitats digitals.
Personals
Edat, professió, ingressos, etapa vital, estil de vida.
Psicològics
Motivació, percepció, aprenentatge, actituds, creences, memòria.
Pregunta. Descriu el procés de decisió de compra d'una persona que vol comprar un portàtil.
Resposta model. 1. Reconeixement de la necessitat: el portàtil actual va lent. 2. Cerca d'informació: recorda marques que coneix (font interna) i llegeix ressenyes i pregunta a amics (fonts externes). 3. Avaluació d'alternatives: compara preu, rendiment, pes i reputació. 4. Decisió de compra: tria un model i una botiga. 5. Comportament postcompra: si queda satisfeta, recomana la marca; si no, reclama o deixa una ressenya negativa. L'empresa pot actuar a cada pas. La postcompra és clau per a la fidelització.
Segmentació, públics i stakeholders
Segmentar és dividir el mercat en grups amb característiques semblants. Quatre criteris:
- Geogràfic: on viu.
- Demogràfic: edat, sexe, ingressos.
- Psicogràfic: valors i estil de vida.
- Conductual: com i quant compra.
El públic objectiu és el segment prioritari. El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals. Els stakeholders són tots els que influeixen en l'empresa o en reben l'impacte.
Segmentar
Dividir un mercat ampli en grups més petits amb característiques semblants. A la pràctica se combinen criteris.
Geogràfic
País, regió, clima.
Demogràfic
Edat, sexe, ingressos.
Psicogràfic
Estil de vida, valors, personalitat.
Conductual
Hàbits de compra, fidelitat, ús.
Públic objectiu i buyer persona
El públic objectiu és el segment prioritari.
El buyer persona és un perfil fictici basat en dades reals: edat, professió, objectius, motivacions, preocupacions, canals d'informació i criteris de decisió. Ajuda que tota l'empresa vegi el client igual.
Stakeholders
Totes les persones o organitzacions que poden influir en l'empresa o veure's afectades per ella: clients, treballadors, proveïdors, accionistes, administracions, mitjans, comunitats i entitats socials.
Cadascun té expectatives diferents.
Laura, 32 anys, responsable de compres en una pime.
- Objectiu: reduir costos sense perdre qualitat.
- Preocupació: que el proveïdor falli en els terminis.
- S'informa a: LinkedIn, newsletters del sector, recomanacions de col·legues.
- Decideix per: fiabilitat, preu total i servei postvenda.
Pregunta. Una marca de roba esportiva sostenible vol segmentar el mercat. Aplica els quatre criteris i descriu un buyer persona.
Resposta model. Geogràfic: grans ciutats d'Espanya. Demogràfic: persones de 25 a 40 anys amb ingressos mitjans o alts. Psicogràfic: valoren la sostenibilitat i tenen un estil de vida actiu. Conductual: fan esport tres cops per setmana i compren en línia. Buyer persona: «la Laura, 32 anys, dissenyadora a Barcelona. Corre i fa ioga. Vol roba duradora i feta amb materials reciclats. S'informa a Instagram i llegeix ressenyes abans de comprar. Li preocupa que la sostenibilitat sigui només publicitat.» És un perfil fictici, però basat en dades reals.
Customer journey i punts de contacte
El customer journey és el recorregut del client: descobriment → consideració → decisió → experiència → fidelització.
L'empresa respon a cada etapa amb notorietat → confiança → facilitat → satisfacció → lleialtat.
- Punts de contacte: totes les interaccions amb la marca.
- Moments de veritat: les interaccions decisives.
- Omnicanalitat: tots els canals donen una sola experiència.
El customer journey és el recorregut d'una persona des que detecta una necessitat fins que té una relació continuada amb la marca.
| Etapa | Objectiu del consumidor | Objectiu de l'organització |
|---|---|---|
| Descobriment | Detectar una necessitat | Generar notorietat |
| Consideració | Comparar alternatives | Aportar informació i confiança |
| Decisió | Triar una opció | Facilitar la compra |
| Experiència | Fer servir el producte | Garantir la satisfacció |
| Fidelització | Mantenir la relació | Generar recomanació i lleialtat |
Punts de contacte (touchpoints)
Totes les interaccions: anuncis, cerques a Google, web, atenció al client, botiga, factures, postvenda.
Moments de veritat
Interaccions que condicionen de manera decisiva la percepció.
Omnicanalitat
Integrar tots els canals perquè el client visqui una sola experiència.
Proposta de valor
La proposta de valor és la promesa de beneficis que l'empresa fa al seu públic. No és un eslògan.
Quatre components: públic, necessitat, benefici i diferenciació.
Fórmula: «Per a [públic] que [necessitat], oferim [benefici], a diferència dels altres perquè [diferenciació].»
Posicionament (Ries i Trout): el lloc que la marca ocupa a la ment del públic.
La proposta de valor és la promesa de beneficis que l'empresa ofereix als seus públics. No és un eslògan: és una declaració estratègica.
Públic
A qui ens dirigim?
Necessitat
Quin problema resolem?
Benefici
Quin valor aportem?
Diferenciació
Per què som millors o diferents?
Diferenciació i posicionament
Diferenciació: atributs que ens distingeixen (qualitat, innovació, servei, preu, sostenibilitat, disseny).
Posicionament (Ries i Trout): el lloc que ocupem a la ment dels públics.
Coherència
La proposta de valor s'ha de veure igual a la identitat visual, els missatges, el to, l'atenció al client i el comportament dels treballadors.
Les contradiccions entre el que diem i el que fem destrueixen la reputació.
Una bona proposta de valor és: rellevant, diferenciadora, creïble, fàcil d'entendre i sostenible en el temps.
Del màrqueting transaccional al relacional
| Transaccional | Relacional |
|---|---|
| Prioritza la venda | Prioritza la relació |
| Curt termini | Llarg termini |
| Èxit = vendes | Èxit = fidelització |
CLV (Customer Lifetime Value): el valor que un client genera durant tota la relació.
Exemple: 40 € × 6 compres l'any × 5 anys = 1.200 €. Perdre un client costa 1.200 €, no 40 €.
| Transaccional | Relacional |
|---|---|
| Prioritza la venda | Prioritza la relació |
| Curt termini | Llarg termini |
| Centrat en el producte | Centrat en la persona |
| Èxit = vendes | Èxit = fidelització i valor de la relació |
| Comunicació unidireccional | Comunicació contínua i bidireccional |
Fidelització
No és només repetir compra: el client fidel confia en la marca i hi veu un valor diferencial.
CLV (Customer Lifetime Value)
El valor econòmic que un client pot generar durant tota la relació.
Cocreació
Els clients participen en el desenvolupament de productes, serveis o experiències.
Per això perdre un client per un mal servei no costa 40 €: en pot costar 1.200.
Pregunta. Un client d'una cafeteria gasta 4 € per visita, hi va 100 vegades l'any i hi és client durant 6 anys. Calcula el CLV. Què explica aquest indicador?
Resposta model. CLV = 4 € × 100 × 6 = 2.400 €. El Customer Lifetime Value és el valor econòmic que un client genera durant tota la relació amb l'empresa. Mostra que perdre aquest client per un mal servei no costa 4 €, sinó 2.400 €. És la lògica del màrqueting relacional: prioritza la relació a llarg termini i la fidelització, davant del màrqueting transaccional, que només busca la venda immediata.
Disciplines complementàries
- Màrqueting: identifica necessitats i crea valor.
- Comunicació: construeix relacions i transmet significats.
- Branding: gestiona la identitat i la reputació de la marca.
- Vendes: materialitzen l'intercanvi.
Màrqueting
Identificar necessitats i crear valor. Posa el consumidor al centre.
Comunicació
Construir relacions i transmetre significats. Reforça la cultura i la reputació.
Branding
Gestionar la identitat, el posicionament i la reputació de la marca.
Vendes
Materialitzar l'intercanvi. Es beneficien de la confiança que generen la comunicació i la marca.
Practica-ho
Una startup vol vendre menús saludables a treballadors d'oficina de Barcelona.
- Necessitat → desig → demanda: dinar → un menú sa i ràpid → demanar-lo per l'app a 9 € abans de les 12 h.
- Segmentació: geogràfica (oficines de Barcelona), demogràfica (25–45 anys, ingressos mitjans), psicogràfica (valoren la salut) i conductual (dinen a la feina 4–5 dies a la setmana).
- Buyer persona: Marc, 34 anys, analista. Té 45 minuts per dinar. Vol menjar bé sense cuinar. S'informa per Instagram i per companys.
- Proposta de valor: Per a qui treballa a l'oficina i vol menjar sa sense perdre temps (públic i necessitat), menús equilibrats a la taula en 20 minuts (benefici), cuinats el mateix dia amb producte de proximitat (diferenciació).
- Valor percebut: beneficis (salut, temps estalviat) − costos (preu, risc que arribi tard).
- Moment de veritat: el primer lliurament. Si arriba tard o fred, el client no repeteix.
- CLV: 9 € × 3 dinars a la setmana × 45 setmanes × 2 anys = 2.430 € per client.
Exercicis
Connexions amb els altres temes
| Tema | Connexió |
|---|---|
| T1 i T2 | El consumidor és un receptor actiu: interpreta els missatges i hi construeix significat. |
| T4 i següents | La proposta de valor i el posicionament són la base de la marca i de l'estratègia de comunicació. |
| T2 | El consumidor contemporani (ressenyes, comunitats, cocreació) explica el pas al màrqueting relacional. |
Errors típics d'examen
Necessitat = desig
La necessitat és la mancança. El desig n'és la forma concreta.
Desig = demanda
La demanda necessita capacitat i voluntat de pagar.
El valor el fixa l'empresa
El valor és percebut pel client.
Proposta de valor = eslògan
És una declaració estratègica.
Fidelitzar = repetir compra
Implica confiança i valor diferencial.
Buyer persona = client real
És un perfil fictici basat en dades reals.
Xuleta
| Et demanen… | Resposta |
|---|---|
| Definició AMA | Crear, comunicar, lliurar i intercanviar ofertes amb valor |
| Orientacions | Producció → producte → vendes → màrqueting → societal |
| Necessitat → desig → demanda | Alimentar-se → sushi → reservar al japonès |
| Valor percebut | Beneficis percebuts − costos percebuts |
| Decisió de compra | Necessitat → informació → alternatives → decisió → postcompra |
| Factors | Culturals, socials, personals, psicològics |
| Segmentació | Geogràfica, demogràfica, psicogràfica, conductual |
| Customer journey | Descobriment, consideració, decisió, experiència, fidelització |
| Posicionament | Ries i Trout: lloc a la ment dels públics |
| CLV | Valor d'un client durant tota la relació |
02. Test
13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.
03. Targetes
Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.