Màrqueting · Tema 2

Teories de la comunicació

Funcionalisme, teoria crítica, teoria interpretativa, agenda-setting, framing, espiral del silenci i cultura digital

17 min5 min 13 seccions 40 preguntes 20 targetes
1 font original
T1.pdf

01. Resum

13 seccions · 17 min5 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. Tres paradigmes, tres preguntes: funcionalisme (quins efectes?), teoria crítica (qui té el poder?) i interpretativa (com es construeix el significat?).
  2. Funcionalisme: mesura amb mètodes quantitatius. Model de Lasswell: qui diu què, per quin canal, a qui i amb quin efecte.
  3. Teoria crítica: indústria cultural (Adorno i Horkheimer), esfera pública (Habermas) i lectures dominant, negociada i d'oposició (Hall).
  4. Interpretativa: comprèn amb mètodes qualitatius. Interaccionisme simbòlic, dramatúrgia (Goffman) i newsmaking (Wolf).
  5. Agenda-setting diu de què parlem. Framing diu com en parlem. L'espiral del silenci explica qui calla.

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

Tres grans paradigmes

Tres paradigmes, cada un amb una pregunta:

  • Funcionalisme: quins efectes produeix la comunicació? → Mesurar.
  • Teoria crítica: qui exerceix el poder? → Qüestionar.
  • Teoria interpretativa: com es construeix el significat? → Comprendre.

Al segle XX, tres grans paradigmes han orientat la recerca en comunicació. Cadascun respon a una pregunta diferent i dona eines complementàries.

Funcionalisme

Quins efectes produeix la comunicació?

Mesurar.

Teoria crítica

Qui exerceix el poder a través de la comunicació?

Qüestionar.

Teoria interpretativa

Com construeixen significat les persones?

Comprendre.

Pregunta d'examen · Els tres paradigmes

Pregunta. Una empresa vol estudiar la seva última campanya. Explica què estudiaria un investigador funcionalista, un de crític i un d'interpretatiu.

Resposta model. El funcionalista preguntaria quins efectes ha tingut la campanya i els mesuraria amb mètodes quantitatius: abast, clics, vendes o una prova A/B. El crític preguntaria pel poder i els interessos: quins valors promou la campanya, a qui beneficia i si reforça estereotips o desigualtats. L'interpretatiu preguntaria com els consumidors han construït el significat de la campanya, amb mètodes qualitatius com entrevistes o focus groups. Les tres mirades es complementen.

La teoria funcionalista

La societat és un sistema i els mitjans hi fan funcions: cohesió i transmissió de valors.

  • Autors: Lasswell, Lazarsfeld, Merton (funcions manifestes i latents) i Parsons.
  • Model de Lasswell: qui diu què, per quin canal, a qui i amb quin efecte.
  • Mètodes quantitatius: enquestes, experiments i estadística.

Avui: mesurar l'abast d'una campanya o fer una prova A/B.

La societat és un sistema d'institucions que fan funcions per mantenir l'ordre i l'estabilitat. Els mitjans no són només canals: contribueixen a la cohesió i a transmetre valors.

Autors principals

Harold D. Lasswell

Model: Qui diu què, per quin canal, a qui i amb quin efecte?

Paul Lazarsfeld

Estudis empírics d'audiències i de comportament electoral.

Robert K. Merton

Funcions manifestes i latents dels mitjans.

Talcott Parsons

La societat com a sistema en equilibri.

Model de Lasswell
  1. QuiEmissor
  2. Diu quèMissatge
  3. Per quin canalMitjà
  4. A quiReceptor
  5. Amb quin efecteEfecte

Característiques

  • Estudia els efectes sobre els receptors
  • Analitza les audiències i els hàbits
  • Mesura els continguts
  • Mètodes quantitatius: enquestes, experiments, estadística
  • Qui investiga aspira a l'objectivitat
  • La persuasió és central

Aplicació professional avui

  • Mesurar l'abast d'una campanya
  • Percentatge d'obertura d'una newsletter
  • Prova A/B de dos anuncis
  • Calcular el retorn d'una campanya

La teoria crítica

Pregunta qui té el poder i amb quins interessos. Vol qüestionar i transformar.

  • Escola de Frankfurt (Adorno i Horkheimer): la indústria cultural. La cultura es fabrica com un producte.
  • Habermas: l'esfera pública. La democràcia necessita espais de debat lliure.
  • Stuart Hall: el públic fa lectures dominants, negociades o d'oposició. L'emissor no fixa el significat.

Trenca amb el funcionalisme. No vol només explicar com funciona la comunicació: vol saber qui té el poder, amb quins interessos i quines conseqüències. L'objectiu és qüestionar el món i transformar-lo.

Escola de Frankfurt

Adorno i Horkheimer: la indústria cultural. La cultura es converteix en producte industrial. Els continguts s'homogeneïtzen i l'entreteniment passa davant de la reflexió.

Habermas

L'esfera pública: la democràcia necessita espais per debatre lliurement. Els interessos econòmics i mediàtics la poden limitar. Avui: xarxes socials i desinformació.

Estudis Culturals de Birmingham

Stuart Hall: els públics interpreten des de posicions socials diferents. Lectures dominants, negociades o d'oposició. L'emissor no fixa el significat.

Les tres lectures de Stuart Hall, amb un exemple

Un anunci d'una cadena de menjar ràpid diu que és «saludable».

  • Dominant: el públic accepta el missatge tal com l'emissor vol. «Doncs sí, és sa.»
  • Negociada: l'accepta en part. «Potser aquesta amanida és sana, però la resta no.»
  • D'oposició: el rebutja. «És publicitat enganyosa.»
Pregunta d'examen · Teoria crítica

Pregunta. Què és la indústria cultural? Explica també les tres lectures de Stuart Hall amb un exemple.

Resposta model. La indústria cultural és un concepte d'Adorno i Horkheimer (Escola de Frankfurt): la cultura es produeix com una mercaderia industrial. Els continguts s'homogeneïtzen i l'entreteniment passa davant de la reflexió crítica. Stuart Hall afirma que l'emissor no fixa el significat. Davant d'un anunci d'un cotxe «sostenible», un espectador pot fer una lectura dominant (accepta el missatge: és un cotxe ecològic), negociada (l'accepta en part: contamina menys, però continua sent un cotxe) o d'oposició (el rebutja: és rentat d'imatge).

La teoria interpretativa

Estudia com les persones construeixen significats. Fa servir mètodes qualitatius: entrevistes, observació i focus groups.

  • Interaccionisme simbòlic (Mead, Blumer): el significat neix de la interacció.
  • Dramatúrgia (Goffman): actuem diferent segons el context, com en un teatre.
  • Newsmaking (Wolf): les notícies són el resultat de decisions professionals. Valors notícia: rellevància, interès, imatges, proximitat, novetat i competència.

Posa el focus en les persones i en com construeixen significats. La realitat no es percep igual per tothom. Antecedent: Escola de Chicago.

Característiques

  • El significat és el centre: el construeix el receptor
  • Comprendre abans que mesurar
  • Qui investiga forma part del procés: és l'instrument principal
  • Mètodes qualitatius: entrevistes, observació participant, etnografia, focus groups
  • Tendència al polimètode (mètodes mixtos)

Aportacions

  • Interaccionisme simbòlic (Mead, Blumer): la realitat es construeix amb les interaccions. El significat s'aprèn i es negocia.
  • Dramatúrgia (Goffman): la vida social és com una obra de teatre. Adaptem el comportament segons el context.
  • Newsmaking (Mauro Wolf): els valors notícia decideixen què és notícia.

Newsmaking: com es decideix què és notícia

Des dels anys 70 s'estudia com es produeixen les notícies. Les notícies no són un reflex automàtic de la realitat: són el resultat de decisions professionals.

Valors notícia (Mauro Wolf)

Rellevància

La importància del fet.

Interès

L'interès per al públic.

Imatges

Hi ha imatges o testimonis.

Proximitat

Passa a prop.

Novetat

És nou.

Competència

Què publiquen els altres mitjans.

Pregunta d'examen · Newsmaking

Pregunta. Què estudia el newsmaking? Quins valors fan que un fet es converteixi en notícia?

Resposta model. El newsmaking estudia com es produeixen les notícies. Parteix de la idea que les notícies no són un reflex automàtic de la realitat, sinó el resultat de decisions professionals dels mitjans. Segons Mauro Wolf, els valors notícia són: la rellevància del fet, l'interès per al públic, la disponibilitat d'imatges o testimonis, la proximitat, la novetat i la competència (què publiquen els altres mitjans). Per a una empresa, conèixer-los ajuda a preparar una nota de premsa que tingui opcions de publicar-se.

Comparació dels tres paradigmes

FuncionalismeCríticaInterpretativa
PreguntaEfectesPoderSignificat
MètodeQuantitatiuAnàlisi críticaQualitatiu
AplicacióMesurar campanyesResponsabilitat socialBranding i experiència

Avui la recerca combina mètodes: polimètode.

AspecteFuncionalismeTeoria críticaInterpretativa
PreguntaQuins efectes produeix?Qui exerceix el poder?Com es construeix el significat?
MetodologiaQuantitativaAnàlisi crítica i teòricaQualitativa
InvestigadorAspira a l'objectivitatCompromès amb el canvi socialPart del procés
ReceptorVariable segons el modelCondicionat pel poderActiu, constructor de significat
AplicacióMesura de campanyes, audiènciesPlataformes, responsabilitat socialBranding, experiència de consumidor

La classificació és una simplificació docent. Avui la recerca combina mètodes quantitatius i qualitatius: polimètode o mètodes mixtos.

Comunicació i societat

  • Agenda-setting (McCombs i Shaw, 1972): els mitjans no diuen què pensar, però sí sobre què pensar.
  • Framing: el mateix fet es pot presentar com una crisi o com una oportunitat. El marc canvia la percepció.
  • Espiral del silenci (Noelle-Neumann): qui creu que la seva opinió és minoritària calla, per por a l'aïllament.

La comunicació també configura la vida social: crea opinions, difon valors, legitima institucions i organitza els debats.

Agenda-setting

McCombs i Shaw (1972)

Els mitjans no diuen què pensar, però sí sobre què pensar. La importància que donen a un tema en condiciona la rellevància social.

Continua vigent a l'ecosistema digital.

Framing

El marc

Els mitjans construeixen marcs interpretatius. Un mateix fet es pot presentar com una oportunitat, una crisi, un conflicte o un èxit.

El fet és igual. La percepció, no.

Espiral del silenci

Noelle-Neumann

Moltes persones no diuen la seva opinió si creuen que és minoritària. Per por a l'aïllament, les majoritàries es veuen més i les minoritàries desapareixen.

Pregunta d'examen · Agenda, marc i silenci

Pregunta. Diferencia agenda-setting, framing i espiral del silenci. Posa un exemple de framing.

Resposta model. L'agenda-setting (McCombs i Shaw) diu que els mitjans no determinen què pensem, però sí sobre què pensem: els temes que destaquen són els que la societat considera importants. El framing tracta de com es presenta un tema: el marc interpretatiu. Exemple: un ERO es pot presentar com «una reestructuració per assegurar el futur de l'empresa» o com «un acomiadament de 200 treballadors». El fet és el mateix; la percepció, no. L'espiral del silenci (Noelle-Neumann) explica que les persones que creuen tenir una opinió minoritària callen per por a l'aïllament, i així l'opinió majoritària sembla encara més gran.

Mitjans i cultura digital

  • Castells: comunicació en xarxa, descentralitzada.
  • Jenkins: convergència mediàtica. El mateix contingut circula per tots els mitjans.
  • Toffler: el prosumidor produeix i consumeix alhora.
  • Algoritmes: ordenen els continguts i fan d'intermediaris.

Comunicació en xarxa (Castells)

La informació circula descentralitzada i ràpida. La distinció entre emissor i receptor es difumina.

Convergència mediàtica (Jenkins)

Un mateix contingut circula per TV, ràdio, premsa digital, YouTube, Instagram, TikTok, podcasts i newsletters.

El prosumidor (Toffler)

L'usuari produeix i consumeix alhora. Les empreses ja no controlen el relat de la seva marca.

Algoritmes com a intermediaris

Ordenen els continguts segons els interessos previs i la probabilitat d'interacció. Entendre'ls és una competència essencial.

Pregunta d'examen · Cultura digital

Pregunta. Què és un prosumidor? Quines conseqüències té per a la comunicació d'una marca?

Resposta model. El prosumidor (Toffler) és l'usuari que produeix i consumeix continguts alhora: escriu ressenyes, publica vídeos i comenta. Per a una marca vol dir que ja no controla el relat: el que diuen els usuaris pesa tant com la publicitat. Ha d'escoltar, respondre de pressa, ser transparent i aprofitar la cocreació. S'hi sumen la comunicació en xarxa (Castells) i la convergència mediàtica (Jenkins): el mateix contingut circula per molts canals.

El consumidor contemporani

El consumidor d'avui compara, llegeix ressenyes, comparteix experiències i influeix en els altres. Valora la transparència i espera respostes ràpides.

Per a l'empresa, quatre conseqüències: cuidar l'experiència a cada punt de contacte, construir confiança, crear comunitats i acceptar la cocreació.

Com és el nou consumidor

  • Compara i consulta ressenyes abans de comprar
  • Comparteix experiències en comunitats digitals
  • Influeix en les decisions dels altres
  • Valora la transparència, la sostenibilitat i l'ètica
  • Espera respostes ràpides i personalitzades

Què implica per a les empreses

  • Experiència: cada punt de contacte construeix la marca
  • Confiança: es construeix amb totes les experiències
  • Comunitats: relació directa i sentiment de pertinença
  • Cocreació: els clients creen valor amb ressenyes i continguts

Practica-ho

Cas 1 · Una campanya vista amb els tres paradigmes

Una marca de roba llança una col·lecció «sostenible» amb una campanya a Instagram.

  • Funcionalisme: mesura l'efecte. Abast, clics, vendes i una prova A/B de dos anuncis.
  • Teoria crítica: pregunta pel poder i els interessos. La col·lecció és sostenible de veritat o és greenwashing? Qui decideix què es veu a la plataforma?
  • Teoria interpretativa: vol comprendre el significat. Entrevistes en profunditat sobre què vol dir «sostenible» per als clients.
  • Conclusió: cada paradigma respon una pregunta diferent. Junts donen una visió completa (polimètode).
Cas 2 · El tancament d'una fàbrica

Una empresa tanca una fàbrica i trasllada la producció.

  • Agenda-setting: si tots els informatius n'obren, la gent ho veu com un tema prioritari.
  • Framing: l'empresa parla de «transformació». Els sindicats parlen de «retallada». És el mateix fet amb marcs diferents.
  • Espiral del silenci: els treballadors que hi estan d'acord no ho diuen per por a quedar aïllats.
  • Lectures de Stuart Hall: l'accionista fa una lectura dominant, un treballador traslladat una de negociada i el veí que perd la feina una d'oposició.

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T1El model de Lasswell és lineal, com el de Shannon i Weaver. La teoria interpretativa connecta amb el model transaccional.
T3El consumidor contemporani d'aquest tema és el punt de partida del màrqueting estratègic.
T1L'espiral del silenci i l'agenda-setting expliquen els reptes digitals del tema 1.

Errors típics d'examen

Agenda-setting diu què pensar

No: diu sobre què pensar.

Framing = agenda-setting

L'agenda tria el tema. El framing tria el marc.

Funcionalisme qualitatiu

És quantitatiu.

Interpretativa quantitativa

És qualitativa.

Prosumidor = Castells

El prosumidor és de Toffler.

Indústria cultural = Habermas

És de l'Escola de Frankfurt (Adorno i Horkheimer).

Xuleta

ConcepteAutor o escola
Qui diu què, per quin canal, a qui i amb quin efecteLasswell
Audiències i votLazarsfeld
Funcions manifestes i latentsMerton
Indústria culturalAdorno i Horkheimer (Frankfurt)
Esfera públicaHabermas
Lectures dominant, negociada, d'oposicióStuart Hall (Birmingham)
Interaccionisme simbòlicMead i Blumer
DramatúrgiaGoffman
Newsmaking, valors notíciaMauro Wolf
Agenda-settingMcCombs i Shaw (1972)
Espiral del silenciNoelle-Neumann
Societat xarxaCastells
Convergència mediàticaJenkins
ProsumidorToffler

02. Test

40 preguntes

13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

20 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.