La comunicació humana
Dimensions, elements del procés, models, Shannon i Weaver, comunicació no verbal i reptes de l'era digital
1 font original
01. Resum
Comença per aquí
Si només recordes cinc coses d'aquest tema:
- Comunicar no és només transmetre informació. És construir i compartir significats amb signes, dins d'un context.
- Vuit elements: emissor, receptor, missatge, canal, codi, context, soroll i retroalimentació.
- Tres models: lineal (un parla), interactiu (hi ha resposta) i transaccional (tots creen significat alhora).
- Shannon i Weaver (1949) introdueix el soroll, però no té feedback i veu el receptor com a passiu.
- Verbal, no verbal i paraverbal. Si es contradiuen, la gent es creu el no verbal i el paraverbal.
A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.
La comunicació com a procés
La comunicació és el procés amb què dues o més persones construeixen i comparteixen significats amb signes, dins d'un context social i cultural.
Tres dimensions:
- Social: permet conviure i coordinar-se.
- Simbòlica: es basa en signes amb un significat compartit (Mead, Blumer).
- Relacional: cada missatge té contingut i relació alhora (Watzlawick).
Al segle XX l'empresa parlava i el públic escoltava. Avui hi ha conversa i cocreació, i cada públic interpreta el mateix missatge de manera diferent.
Definició: la comunicació és el procés amb què dues o més persones construeixen i comparteixen significats amb un sistema de signes, dins d'un context social i cultural. Comunicar no és només transmetre informació: també és interpretar, negociar i construir significats.
Tres dimensions
Social
Permet la convivència, la cooperació i la coordinació.
A l'empresa: lideratge, treball en equip, cultura corporativa.
Simbòlica
Es basa en signes amb un significat compartit.
Interaccionisme simbòlic (Mead, Blumer): els significats es construeixen amb la interacció social.
Relacional
Cada acte comunicatiu construeix, reforça o canvia la relació.
Watzlawick i l'Escola de Palo Alto: tot missatge té contingut i relació alhora.
La comunicació en l'era digital
Segle XX
- Model unidireccional
- L'empresa parla, el públic escolta
- Pocs emissors, molts receptors
Avui
- Participació, conversa i cocreació
- Qualsevol persona genera informació
- Les xarxes poden canviar la reputació d'una empresa
Cada persona filtra els missatges amb els seus coneixements, experiències, emocions, valors i context. Per això una mateixa decisió d'empresa la perceben diferent els treballadors, els clients, els accionistes i els proveïdors.
Funció estratègica: posicionament, marca, comunicació interna, relacions institucionals, gestió de crisi i comunicació digital formen part d'una mateixa visió per generar valor i confiança.
Els vuit elements del procés comunicatiu
Vuit elements que funcionen junts:
| Element | Què és |
|---|---|
| Emissor | Qui inicia el procés |
| Receptor | Qui rep i interpreta. És actiu |
| Missatge | El que es vol transmetre |
| Canal | El mitjà físic o tecnològic |
| Codi | El sistema de signes compartit |
| Context | Moment, lloc, cultura i relacions |
| Soroll | Tot el que dificulta la interpretació |
| Retroalimentació | La resposta del receptor |
Exemple: una empresa (emissor) anuncia un producte (missatge) a Instagram (canal). Els comentaris són la retroalimentació.
Emissor
Qui inicia el procés: persona, grup o organització. La seva credibilitat condiciona l'eficàcia.
Receptor
Qui rep i interpreta el missatge. És un agent actiu. A l'empresa: públics o stakeholders.
Missatge
Informacions, idees o emocions que es volen transmetre. Clar, coherent, precís i adequat.
Canal
El mitjà físic o tecnològic. Condiciona la rapidesa i la interacció.
Codi
El sistema de signes compartit: llengua, imatges, colors, sons, emojis.
Context
Moment, lloc, cultura, relacions prèvies. Una frase canvia de sentit segons el context.
Soroll
Tot el que dificulta la interpretació: errors tècnics, rumors, prejudicis, excés d'informació.
Retroalimentació
La resposta del receptor. Fa que comunicar sigui bidireccional: enquestes, valoracions, comentaris.
Els vuit elements funcionen junts. Si canvia un, canvia tot el procés.
Pregunta. Una cadena de supermercats anuncia a Instagram que elimina les bosses de plàstic. Molts clients ho interpreten com una excusa per cobrar les bosses de paper. Identifica els elements del procés comunicatiu i explica què ha fallat.
Resposta model. Emissor: la cadena de supermercats. Receptor: els clients i seguidors. Missatge: l'eliminació de les bosses de plàstic. Canal: Instagram. Codi: el text i la imatge de la publicació. Context: una preocupació pel medi ambient, però també pels preus. Soroll: la desconfiança prèvia i els comentaris negatius d'altres usuaris. Retroalimentació: els comentaris i les reaccions. Ha fallat que el receptor és actiu: interpreta el missatge des del seu context. L'empresa no ha previst com l'entendrien els clients i no ha explicat què passa amb el preu.
Models de comunicació
Tres models, del més simple al més complet:
- Lineal: unidireccional. El receptor és passiu i no hi ha feedback. Un megàfon.
- Interactiu: bidireccional. Hi ha feedback per torns. Un partit de ping-pong.
- Transaccional: simultani. Tots creen el significat alhora i el context és fonamental. Una conversa.
Al segle XX, els models passen d'entendre la comunicació com una transmissió lineal a veure-la com un procés dinàmic i social.
| Aspecte | Lineal | Interactiu | Transaccional |
|---|---|---|---|
| Direcció | Unidireccional | Bidireccional | Simultània |
| Receptor | Passiu | Actiu | Actiu i cocreador |
| Feedback | No | Sí | Constant |
| Context | Poc rellevant | Important | Fonamental |
| Construeix significat | No | Parcialment | Sí |
| Aplicació | Mitjans tradicionals | Interpersonal | Corporativa i digital |
- LinealEmissor → receptor
- InteractiuEmissor ⇄ receptor
- TransaccionalTots creen significat alhora
Pregunta. Compara el model lineal, l'interactiu i el transaccional. Quin descriu millor la comunicació d'una marca a les xarxes socials?
Resposta model. En el model lineal la comunicació és unidireccional: l'emissor envia i el receptor, passiu, rep. No hi ha feedback. En el model interactiu és bidireccional: el receptor respon i els papers s'alternen. En el model transaccional emissor i receptor comuniquen alhora i construeixen el significat junts, amb un context que és fonamental. Les xarxes socials s'expliquen millor amb el model transaccional: els usuaris comenten, comparteixen i creen contingut propi, i el significat de la marca es construeix entre tots.
El model de Shannon i Weaver (1949)
Model lineal pensat per a les telecomunicacions: font → transmissor → canal → receptor → destinació.
- Aportació principal: introdueix el soroll, la interferència que altera el senyal.
- Limitacions: no té feedback, el receptor és passiu i gairebé no té en compte el context.
A l'empresa: el soroll és la competència informativa, els rumors i la desinformació.
Pensat per a les telecomunicacions, però adoptat per les ciències socials per la seva simplicitat. Va identificar els elements del procés i va introduir el soroll.
- FontOrigen del missatge
- TransmissorConverteix el missatge en senyal
- CanalPer on circula el senyal
- ReceptorDescodifica el senyal
- DestinacióQui rep la informació
El soroll és qualsevol interferència que altera el senyal pel camí.
Aportacions
- Sistematitza el procés
- El canal no és neutre
- Introdueix el concepte de soroll
- S'aplica a periodisme, màrqueting i educació
Limitacions
- No hi ha feedback: és unidireccional
- El receptor és passiu
- Poc pes del context social i cultural
- Confon comunicar amb transmetre: oblida la relació
Aplicat a l'empresa
| Element | Exemple |
|---|---|
| Font | Departament de comunicació |
| Missatge | Llançament d'un producte nou |
| Canal | Web, LinkedIn i nota de premsa |
| Soroll | Competència informativa, rumors, desinformació |
| Descodificació | Lectura del missatge |
| Destinació | Clients, mitjans i inversors |
El soroll és avui més important que mai. Rebem milers d'impactes cada dia. Cal planificar el contingut, els canals i els factors que poden interferir. I cal complementar el model amb el diàleg i la participació.
Pregunta. Explica el model de Shannon i Weaver, la seva aportació principal i les seves limitacions.
Resposta model. És un model lineal del 1949, pensat per a les telecomunicacions. Descriu el procés com una cadena: font, transmissor, canal, receptor i destinació. La seva aportació principal és el concepte de soroll: qualsevol interferència que altera el senyal. També mostra que el canal no és neutre. Les limitacions: no té feedback, tracta el receptor com a passiu, dona poc pes al context social i cultural, i confon comunicar amb transmetre. Avui encara serveix per planificar missatges i preveure el soroll, però cal completar-lo amb el diàleg.
Verbal, no verbal i paraverbal
- Verbal: les paraules, orals o escrites. Què dius.
- No verbal: expressió facial, mirada, gestos, postura, proxèmica (ús de l'espai) i aparença. Com et mous.
- Paraverbal: to, volum, ritme, pauses i silenci. Com sona.
Si hi ha contradicció, la gent es creu el no verbal i el paraverbal. La coherència entre les tres dona credibilitat.
Verbal
Les paraules.
- Oral: immediata i interactiva
- Escrita: permanent i planificada
Depèn de la claredat, l'ordre de les idees i l'adequació al públic.
No verbal
Sense paraules.
Expressió facial, contacte visual, gestos, postura, proxèmica i aparença.
Pesa molt quan s'expressen emocions.
Paraverbal
Com es diuen les paraules.
To, volum, velocitat, ritme, pauses, entonació… i el silenci.
Quan hi ha contradicció, els receptors es creuen més el no verbal i el paraverbal que les paraules. La coherència entre les tres dimensions dona credibilitat, confiança i lideratge.
Expressió facial
El rostre mostra l'estat d'ànim. Una expressió contradictòria genera desconfiança.
Contacte visual
Transmet interès i seguretat. Evitar-lo pot semblar inseguretat (depèn de la cultura).
Gesticulació
Les mans reforcen el discurs. Gestos rígids o exagerats distreuen.
Postura
Oberta: proximitat. Tancada: distància.
Proxèmica
L'ús de l'espai. La distància canvia segons la cultura. Clau en negociacions internacionals.
Aparença
Roba, colors, estil. Projecta professionalitat, proximitat o autoritat.
Pregunta. Una directora anuncia «estic molt contenta amb els resultats» amb els braços plegats, sense mirar l'equip i amb un to monòton. Què percebrà l'equip i per què?
Resposta model. L'equip percebrà que no està contenta. El missatge verbal és positiu, però el no verbal (braços plegats, sense contacte visual) i el paraverbal (to monòton) diuen el contrari. Quan hi ha contradicció, els receptors es creuen més el no verbal i el paraverbal que les paraules. El resultat és desconfiança. Per ser creïble cal coherència entre les tres dimensions.
Tipus de comunicació segons els participants
- Interpersonal: entre dues persones. Watzlawick: és impossible no comunicar.
- Grupal: moltes interaccions alhora. Risc de pensament grupal (groupthink, Janis).
- Mediàtica: a través de mitjans i plataformes (Castells, societat xarxa).
- Organitzacional: dins de l'organització i amb el seu entorn.
Interpersonal
Entre dues persones. Molta interacció i feedback. Watzlawick: és impossible no comunicar. Clau per negociar i liderar.
Grupal
Moltes interaccions alhora. Risc de pensament grupal (groupthink, Janis). Comitès i equips.
Mediàtica
Mitjans i plataformes per arribar a molta gent. Castells: societat xarxa, tothom pot difondre continguts.
Organitzacional
Dins de l'organització i amb el seu entorn. Integra interna i externa. Funció estratègica.
Percepció i construcció del significat
El receptor interpreta el missatge segons el que sap, ha viscut i sent. No el rep de manera objectiva.
Tres biaixos:
- Confirmació: busquem el que confirma el que ja creiem.
- Halo: una característica influeix en tota la percepció.
- Disponibilitat: creiem més probable el que recordem amb facilitat.
Grunig: les organitzacions eficaces escolten els seus públics i s'hi adapten.
Qui rep un missatge no el rep de manera objectiva: l'interpreta segons el que ja sap, ha viscut i sent. El cervell rep més estímuls dels que pot processar i en selecciona uns quants. Fa servir esquemes mentals (schemas) per entendre ràpid, però això pot limitar la interpretació.
Biaix de confirmació
Busquem informació que confirma el que ja creiem.
Efecte halo
Una característica positiva o negativa influeix en tota la percepció.
Biaix de disponibilitat
Creiem més probable el que recordem amb facilitat.
Grunig: les organitzacions més eficaces escolten, aprenen i s'adapten als seus grups d'interès. Comunicar bé és anticipar com cada públic interpretarà el missatge.
Comunicació, cultura i societat
- Hall: cultures de context alt (informació implícita, pes de la relació) i de context baix (missatges explícits i directes).
- Hofstede: dimensions culturals, com la distància al poder, l'individualisme i l'aversió a la incertesa.
- Responsabilitat social: la credibilitat depèn de la coherència entre el que l'empresa diu i el que fa.
Cultura
Valors, creences, normes, costums, llengua i símbols compartits. S'aprèn amb la socialització.
Hall: context alt i baix
Alt: informació implícita, relacions personals. Baix: missatges explícits i directes.
Hofstede: dimensions culturals
Distància al poder, individualisme, aversió a la incertesa. Afecten el lideratge i la negociació.
Responsabilitat social
La credibilitat depèn de la coherència entre el que l'empresa diu, fa i el que la societat espera.
La comunicació a l'empresa
Abans, comunicar era transmetre informació. Avui és construir relacions: la confiança i la reputació són actius.
- Interna: coordina les persones i reforça la cultura i el compromís.
- Externa: relacions amb clients, proveïdors, inversors, mitjans i societat.
Del monòleg al diàleg. La frontera entre interna i externa es difumina: un treballador pot fer de portaveu a les xarxes.
Al segle XX era sobretot transmetre informació. Avui és construir relacions estables: la confiança, la credibilitat i la reputació són actius tan importants com els productes.
Interna
Coordina les persones de l'organització.
Reforça la cultura, el compromís i el sentiment de pertinença.
Externa
Relacions amb clients, administracions, proveïdors, inversors, mitjans i societat.
Del monòleg al diàleg. Comunicar també és escoltar. La frontera entre interna i externa es difumina: un treballador pot compartir una notícia de l'empresa a les xarxes i fer de portaveu, i una crítica d'un client pot canviar processos interns.
Reptes contemporanis
Les empreses competeixen per l'atenció de les persones. Cinc reptes:
- Saturació informativa: la gent ignora la major part dels missatges.
- Economia de l'atenció: la informació és il·limitada, el temps no.
- Desinformació: notícies falses i rumors.
- Algoritmes i cambres d'eco: reforcen el biaix de confirmació.
- Intel·ligència artificial: cal transparència i supervisió humana.
Les organitzacions ja no competeixen només pels mercats. Competeixen per un recurs més escàs: l'atenció de les persones.
Saturació informativa
Information overload: les persones ignoren la major part dels missatges. El repte és ser percebut.
Economia de l'atenció
La informació és il·limitada. El temps per consumir-la, no. Cal captar l'interès ràpid sense sensacionalisme.
Desinformació
Notícies falses, continguts manipulats, rumors, perfils automatitzats. Cal verificar fonts i monitoritzar.
Algoritmes i cambres d'eco
Mostren continguts semblants als interessos previs i reforcen el biaix de confirmació.
Intel·ligència artificial
Automatitza i genera continguts. Planteja reptes de transparència, supervisió humana i dades.
Pregunta. Què vol dir que les empreses competeixen en una «economia de l'atenció»? Quins riscos comporten els algoritmes?
Resposta model. Vol dir que la informació és pràcticament il·limitada, però el temps i l'atenció de les persones són escassos. Hi ha saturació informativa i la gent ignora la major part dels missatges. El repte és ser percebut, sense caure en el sensacionalisme. Els algoritmes mostren a cada persona continguts semblants als seus interessos previs. Això crea cambres d'eco, reforça el biaix de confirmació i facilita la desinformació.
Practica-ho
Una startup de begudes publica a TikTok el vídeo de la seva llauna nova. El mateix dia, un competidor retira un producte per un problema sanitari. Als comentaris, la gent barreja les dues marques.
- Emissor: la startup. Canal: TikTok. Codi: vídeo, música i emojis.
- Soroll: la confusió amb la crisi del competidor i la saturació de continguts.
- Context: el moment del sector canvia com s'interpreta el missatge.
- Retroalimentació: els comentaris. Són una alerta, no un detall.
- Què faries: monitoritzar les converses, respondre ràpid per aclarir la diferència i, si cal, ajornar la campanya uns dies.
La directora financera anuncia «uns resultats excel·lents» amb una veu monòtona, els braços creuats i sense mirar el públic.
- Verbal: el missatge és positiu.
- No verbal: postura tancada i sense contacte visual.
- Paraverbal: to pla, sense entusiasme.
- Resultat: hi ha contradicció. El públic es creu més el no verbal i el paraverbal. El missatge perd credibilitat.
- Millora: coherència entre les tres dimensions (postura oberta, mirada al públic, to que acompanya el contingut).
Una empresa catalana negocia per primer cop amb un distribuïdor japonès. L'equip vol anar directe al preu a la primera reunió.
- Hall: el Japó és una cultura d'alt context. Molta informació és implícita i la relació pesa molt.
- Hofstede: l'aversió a la incertesa és alta. Cal donar seguretat i informació detallada.
- Proxèmica i no verbal: respectar les distàncies i els protocols.
- Recomanació: dedicar la primera trobada a construir confiança. Deixar el preu per a més endavant.
Connexions amb els altres temes
| Tema | Connexió |
|---|---|
| T2 | Els models d'aquest tema són la base de les teories de la comunicació: funcionalista, crítica i interpretativa. |
| T3 | El receptor actiu d'aquest tema és el consumidor que percep valor al tema 3. |
| T2 | Les cambres d'eco i la desinformació connecten amb l'agenda-setting i l'espiral del silenci. |
Errors típics d'examen
Comunicar = transmetre
Comunicar és construir significats compartits.
Receptor passiu
Les teories actuals el consideren actiu.
Shannon i Weaver té feedback
No: és lineal i unidireccional.
El silenci no comunica
Sí: és paraverbal.
Proxèmica = gestos
La proxèmica és l'ús de l'espai.
Soroll = només tècnic
També rumors, prejudicis i excés d'informació.
Xuleta
| Et demanen… | Resposta |
|---|---|
| Tres dimensions | Social, simbòlica i relacional |
| Contingut i relació | Watzlawick i l'Escola de Palo Alto |
| Interaccionisme simbòlic | Mead i Blumer |
| Vuit elements | Emissor, receptor, missatge, canal, codi, context, soroll, retroalimentació |
| Models | Lineal → interactiu → transaccional |
| Shannon i Weaver | 1949, telecomunicacions, introdueix el soroll, sense feedback |
| Ús de l'espai | Proxèmica |
| To, ritme, silenci | Paraverbal |
| Groupthink | Janis (comunicació grupal) |
| Societat xarxa | Castells |
| Context alt i baix | Edward T. Hall |
| Dimensions culturals | Hofstede |
| Escoltar i adaptar-se | Grunig |
02. Test
13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.
03. Targetes
Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.