Tècniques quantitatives: enquesta i anàlisi
Del qüestionari a la decisió: dades quantitatives, escales, biaixos, estadística descriptiva, marge d'error, mida de la mostra i interpretació
4 fonts originals
01. Resum
Comença per aquí
Si només recordes cinc coses d'aquest tema:
- L'enquesta és la tècnica; el qüestionari és l'instrument. Recull el que la gent diu, no el que fa.
- Operacionalitzar: objectiu → dimensió → variable → indicador → ítem → resposta.
- Tipus de variable: nominal, ordinal, discreta o contínua. El tipus decideix quins càlculs tenen sentit.
- Descriure: percentatge amb la seva base, mitjana, mediana, moda i desviació típica. Amb valors extrems, la mediana representa millor.
- Marge d'error: e ≈ Z · √[p·(1 − p)/n]. Proves: khi quadrat (categòriques), prova t (2 grups), ANOVA (3 o més), correlació (no prova causa).
A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.
El mapa del tema
El tema 2 decideix què investigar i a qui. El tema 3 explica com preguntar, com preparar les respostes i com interpretar-les.
- ObjectiuQuina informació necessitem
- QüestionariCom la mesurem
- Pilot i campComprovem i recollim
- AnàlisiNetegem, descrivim i comparem
- DecisióInterpretem amb els límits
A l'examen has de saber fer sis coses: escriure una bona pregunta, reconèixer el tipus de variable, calcular i llegir les dades, calcular el marge d'error i la mida de la mostra, triar l'anàlisi i explicar què permet concloure.
- 1. Càlculs amb dadesMitjana, mediana, moda i taules de freqüències.
- 2. MostraMarge d'error i mida de la mostra.
- 3. PercentatgesProporcions i conversions.
- 4. ConceptesEscales, enquesta, experiment i qualitat de les dades.
Els apunts de classe porten l'anotació «examen – calculadora». Practica els càlculs amb la calculadora que portaràs.
Dades quantitatives i mètodes
Les dades quantitatives són dades numèriques. Permeten mesurar i comparar. Poden ser discretes (es compten) o contínues (es mesuren).
Hi ha tres mètodes principals:
- Anàlisi de contingut: codifica i quantifica informació.
- Enquesta: recull les respostes d'una mostra.
- Experiment: manipula una variable i n'observa els efectes.
L'enquesta observa i pregunta. L'experiment busca relacions causals.
Les dades han de tenir precisió, completesa, consistència i actualitat.
Les dades quantitatives són dades numèriques. Permeten mesurar i comparar fenòmens.
| Mètode | Què fa | Exemple |
|---|---|---|
| Anàlisi de contingut | Codifica informació i la quantifica | Classificar 500 ressenyes per tema i comptar-les |
| Enquesta | Recull les respostes d'una mostra | Qüestionari a 400 clients |
| Experiment | Manipula una variable i n'observa els efectes | Dos preus en dos grups de botigues |
Qualitat de les dades
| Dimensió | Pregunta | Problema |
|---|---|---|
| Precisió | La dada és exacta? | Un import de 1.000 € escrit com a 100 € |
| Completesa | Falta alguna dada rellevant? | Clients sense edat |
| Consistència | Hi ha contradiccions? | Una persona de 12 anys amb «jubilat» com a ocupació |
| Actualitat | La dada encara és vàlida? | Preus de fa cinc anys |
Enquesta i qüestionari
L'enquesta és la tècnica. El qüestionari és l'instrument: el document amb les preguntes. Totes les persones responen les mateixes preguntes en les mateixes condicions. Així es poden sumar i comparar les respostes.
L'enquesta recull el que la gent diu: hàbits, opinions i intencions. Dir que compraràs no és comprar.
L'enquesta és la tècnica de recollida d'informació. El qüestionari és l'instrument que conté les preguntes. La clau de l'enquesta és l'estandardització: preguntes i condicions iguals per a tothom. Així es poden agregar i comparar les respostes.
Què aporta
- Recull hàbits, opinions, preferències i intencions
- Permet comptar i comparar grups
- Arriba a molta gent per diversos canals
De què depèn la qualitat
- Com es tria la mostra
- Què mesuren de veritat les preguntes
- Si la gent entén la pregunta i recorda bé
- Com es recullen i s'analitzen les dades
De l'objectiu a les preguntes
Abans d'escriure preguntes, cal operacionalitzar: passar d'una idea general a una pregunta concreta.
Objectiu → dimensió → variable → indicador → ítem → resposta.
Exemple: barreres d'ús (objectiu) → confiança (dimensió) → confiança en l'estat del producte (variable) → grau d'acord (indicador) → «Confio que el producte serà com la descripció» (ítem) → 1 a 5 (resposta).
Abans de redactar, concreta què vols mesurar. Aquesta traducció es diu operacionalització.
| Pas | Què és | Exemple: IKEA Second Hand |
|---|---|---|
| Objectiu | Informació que volem | Identificar barreres d'ús |
| Dimensió | Aspecte general | Confiança en el servei |
| Variable | Característica que canvia entre persones | Confiança en l'estat del producte |
| Indicador | Com ho observem | Grau d'acord amb una afirmació |
| Ítem | Pregunta concreta | «Confio que l'estat del producte coincidirà amb la descripció» |
| Resposta | Com es registra | 1 = totalment en desacord · 5 = totalment d'acord |
Variable independent i dependent
- Independent: el factor que fas servir per comparar. El canal de compra.
- Dependent: el resultat que estudies. La satisfacció.
Exemple: «Comparar la satisfacció segons el canal». Canal = independent. Satisfacció = dependent.
Vols saber si la gent coneix IKEA Second Hand. Proposa la variable, l'indicador i la pregunta amb les opcions.
Solució
- Variable: coneixement previ del servei.
- Indicador: nivell de coneixement que declara la persona.
- Pregunta: «Abans d'aquesta enquesta, coneixies IKEA Second Hand?»
- Opcions: Sí, el coneixia · Em sonava, però no sabia què era · No el coneixia.
Pregunta l'ús després, en una pregunta separada. Conèixer i utilitzar són variables diferents.
Pregunta. Què vol dir operacionalitzar? Fes-ho per a l'objectiu «conèixer la satisfacció amb el servei de lliurament».
Resposta model. Operacionalitzar és passar d'una idea general a una pregunta concreta que es pugui mesurar. Objectiu: conèixer la satisfacció amb el lliurament. Dimensió: puntualitat. Variable: percepció de la puntualitat de l'última comanda. Indicador: grau d'acord. Ítem: «L'última comanda va arribar el dia previst». Resposta: d'1 (totalment en desacord) a 5 (totalment d'acord).
Estructura i tipus de preguntes
Ordre del qüestionari: presentació → filtres → bloc principal → classificació (edat, ocupació) → tancament.
Tipus de preguntes: oberta, dicotòmica (sí/no), opció múltiple, mixta, filtre, control i classificació.
En resposta única, les opcions han de ser exhaustives (cobreixen tots els casos) i excloents (no se solapen).
Exemple dolent: «0–50 / 50–100». On va el 50? Exemple bo: «menys de 50 € / de 50 a menys de 100 €».
- PresentacióQui investiga, per a què, com es tracten les dades i instruccions.
- Inici i filtresPreguntes fàcils. Comprova si la persona forma part del públic.
- Bloc principalPreguntes agrupades per temes i lligades als objectius.
- ClassificacióPerfil (edat, ocupació). Les dades sensibles van cap al final.
- TancamentAgraïment.
Un filtre pot preguntar l'edat al principi. Exemple: «Tens més de 18 anys?». L'ordre depèn de la funció de la pregunta.
| Tipus | Funció | Exemple |
|---|---|---|
| Oberta | Resposta lliure. Després cal classificar-la | Què milloraries del servei? |
| Dicotòmica | Dues opcions | Has fet servir el servei? Sí / No |
| Opció múltiple | Opcions fixes. Cal dir si n'admet una o diverses | Canal habitual: botiga / web / app |
| Mixta | Opcions fixes i una d'oberta | Com el vas conèixer? Xarxes / amistats / altre: … |
| Filtre | Decideix el recorregut | Si no l'has fet servir, salta la valoració |
| Control | Comprova la coherència | Dues preguntes sobre la mateixa conducta |
| Classificació | Descriu el perfil | Edat, ocupació, freqüència de compra |
Pregunta: «Quantes vegades vas al gimnàs per setmana?» Opcions: 1–2 · 2–3 · 4–5. Quins dos errors té?
Solució
- Se solapen: el 2 és a dos grups.
- No són exhaustives: falten 0 i més de 5.
Correcció: Cap · 1 o 2 · 3 o 4 · 5 o més.
Tipus de variables
- Nominal: categories sense ordre. Canal: botiga, web, app.
- Ordinal: categories amb ordre. Satisfacció: baixa, mitjana, alta.
- Quantitativa discreta: es compta. Nombre de compres.
- Quantitativa contínua: es mesura. Temps d'espera en minuts.
Un número pot ser una etiqueta. Si botiga = 1, web = 2 i app = 3, la variable continua sent nominal. La mitjana d'aquests codis no té sentit.
Quatre escales de mesura: nominal classifica · ordinal ordena · interval compara diferències, sense zero absolut · raó compara proporcions, amb zero absolut.
No confonguis el tipus de variable amb el format de resposta. Que hi hagi números no vol dir que sigui quantitativa.
| Tipus | Característica | Exemple | Què pots calcular |
|---|---|---|---|
| Nominal | Categories sense ordre | Canal: botiga, web, app | Freqüències, percentatges, moda |
| Ordinal | Categories amb ordre | Satisfacció baixa, mitjana, alta | Freqüències, mediana, percentils |
| Discreta | Recompte | Nombre de compres | Mitjana, dispersió… |
| Contínua | Mesura | Temps d'espera, import gastat | Mitjana, dispersió… |
Les quatre escales de mesura
| Escala | Què permet | Exemple |
|---|---|---|
| Nominal | Classificar sense ordre | Marca preferida |
| Ordinal | Ordenar categories | Satisfacció baixa, mitjana, alta |
| Interval | Comparar diferències. El zero no és absolut | Temperatura en °C |
| Raó | Comparar proporcions. El zero és absolut | Edat, ingressos, pes |
Interval i raó
Dins de les quantitatives hi ha dues escales:
- Interval: les diferències es poden comparar, però el zero és convencional. Temperatura en °C: 20 °C no és «el doble» de 10 °C.
- Raó: el zero vol dir absència. Nombre de compres, durada, despesa, edat exacta. 40 € és el doble de 20 €.
Exemple: nombre de compres = quantitativa discreta i de raó.
Pregunta. Classifica: canal de compra (botiga, web, app), nivell de satisfacció (baix, mitjà, alt), nombre de compres en un mes i temps d'espera en minuts. Té sentit calcular la mitjana del canal si es codifica 1, 2 i 3?
Resposta model. El canal de compra és nominal: categories sense ordre. El nivell de satisfacció és ordinal: categories amb ordre. El nombre de compres és quantitativa discreta: es compta. El temps d'espera és quantitativa contínua: es mesura. La mitjana del canal no té sentit: els números 1, 2 i 3 són etiquetes, no quantitats. Per a una variable nominal es fan servir freqüències, percentatges i la moda.
Escales de resposta
- Likert: grau d'acord amb una afirmació. «El servei em genera confiança»: de totalment en desacord a totalment d'acord.
- Diferencial semàntic: posició entre dos adjectius oposats. Tradicional 1–7 innovadora.
- Rating (valoració): una nota. Valora l'atenció de 0 a 10.
No tota escala d'1 a 5 és Likert. Si no hi ha una afirmació i un grau d'acord, no és Likert.
| Escala | Què demana | Exemple | Com la reconeixes |
|---|---|---|---|
| Likert | Grau d'acord amb una afirmació | «El servei em genera confiança»: desacord → acord | Afirmació + acord |
| Diferencial semàntic | Posició entre adjectius oposats | Tradicional 1–7 innovadora | Dos pols oposats |
| Rating | Puntuació d'un aspecte | Valora l'atenció de 0 a 10 | Una nota |
Exemple: «Com valores el servei? Molt dolent → molt bo» és rating, no Likert.
Escriu els extrems de l'escala i mantén el mateix sentit a tot el qüestionari. Un ítem Likert sol és ordinal. Si fas mitjanes, cal justificar-ho.
- «Aquesta marca és: barata 1 2 3 4 5 6 7 cara».
- «La web és fàcil d'utilitzar: totalment en desacord … totalment d'acord».
- «Puntua la rapidesa del lliurament de 0 a 10».
Solució
- Diferencial semàntic: dos adjectius oposats.
- Likert: afirmació + grau d'acord.
- Rating: una nota.
Pregunta. Diferencia l'escala Likert, el diferencial semàntic i l'escala de valoració amb un exemple de cadascuna.
Resposta model. Likert: mesura el grau d'acord amb una afirmació. «El servei em genera confiança», de totalment en desacord a totalment d'acord. Diferencial semàntic: situa la resposta entre dos adjectius oposats. «La marca és: tradicional 1–7 innovadora». Valoració (rating): demana una nota. «Valora l'atenció de 0 a 10». No tota escala d'1 a 5 és Likert: cal una afirmació i un grau d'acord.
Redacció i biaixos
Una bona pregunta és clara, neutral, concreta i d'una sola idea. Fixa un període curt.
| Malament | Bé |
|---|---|
| Estàs satisfet amb el preu i el servei? | Separa preu i servei |
| Compres sovint? | Quantes compres has fet els últims 30 dies? |
Cinc biaixos: desitjabilitat social, aquiescència, halo, ordre i record. Un biaix és un error sistemàtic. No vol dir que la persona menteixi.
Una bona pregunta és clara, neutral, concreta i d'una sola idea. Fixa el període de referència i no demanis records massa llunyans.
| Pregunta dolenta | Problema | Millora |
|---|---|---|
| Estàs satisfet amb el preu i el servei? | Dues idees en una | Una pregunta per al preu i una per al servei |
| Compres sovint? | «Sovint» és ambigu | Quantes compres has fet els últims 30 dies? |
| No creus que la nostra iniciativa és excel·lent? | Empeny cap a una resposta | Com valores aquesta iniciativa? |
| Quant has gastat els últims cinc anys? | Ningú ho recorda | Quant has gastat el mes passat? |
Cinc biaixos de resposta
| Biaix | Què passa | Com reduir-lo |
|---|---|---|
| Desitjabilitat social | La persona respon el que està ben vist | Preguntes neutrals i confidencialitat |
| Aquiescència | La persona diu «sí» o «d'acord» a tot | Afirmacions en els dos sentits |
| Efecte halo | La impressió general afecta cada aspecte | Preguntar aspectes concrets |
| Efecte d'ordre | Les preguntes anteriors condicionen les següents | Revisar l'ordre i alternar opcions |
| Biaix de record | La persona no recorda bé | Períodes curts i concrets |
Exemple d'ordre: si primer preguntes per deu queixes i després per la satisfacció global, la nota global pot baixar.
- «Reciclar és important. Tu recicles sempre, oi?»
- «Què et sembla la nostra app, ràpida i fàcil?»
Solució
- Té inducció i afavoreix la desitjabilitat social. Millor: «Durant l'última setmana, quantes vegades has separat els residus?» (Cap · 1–2 · 3–5 · Cada dia).
- És doble (ràpida i fàcil) i induïda. Millor: dues preguntes. «Valora la rapidesa de l'app de 0 a 10» i «Valora la facilitat d'ús de 0 a 10».
Pregunta. Corregeix aquestes preguntes i digues què tenen malament: (a) «Estàs satisfet amb el preu i el servei?» (b) «Compres sovint?» (c) Opcions de despesa: «0–50 € / 50–100 €».
Resposta model. (a) És una pregunta doble: pregunta dues idees alhora. Cal separar-la en una pregunta sobre el preu i una altra sobre el servei. (b) «Sovint» és ambigu i no fixa cap període. Millor: «Quantes compres has fet els últims 30 dies?». (c) Les opcions no són excloents: el 50 és a totes dues. I no són exhaustives: falta més de 100 €. Millor: «menys de 50 € / de 50 a menys de 100 € / 100 € o més».
Prova pilot i treball de camp
La prova pilot passa el qüestionari a poques persones semblants al públic. Serveix per trobar errors abans del camp: preguntes que no s'entenen, opcions que falten, salts que fallen i durada. No serveix per estimar resultats.
Canals: CAWI = internet · CAPI = presencial amb dispositiu · CATI = telèfon. El canal no diu com s'ha triat la mostra.
La prova pilot aplica el qüestionari a un grup petit de persones semblants a la població. Detecta problemes abans de la recollida definitiva.
Comprensió
Vocabulari, instruccions i períodes.
Respostes
Opcions suficients i sense solapaments.
Recorreguts
Filtres, salts i preguntes obligatòries.
Experiència
Durada, cansament i funcionament al mòbil.
- DetectarErrors i dubtes
- CorregirCanviar les preguntes
- Tornar a provarEls canvis
- FixarLa versió final
| Mètode | Com es recull | Avantatge | Limitació |
|---|---|---|---|
| CAWI | La persona respon per internet | Ràpid i barat | No tothom és en línia. Menys control de qui respon |
| CAPI | Entrevista presencial amb tauleta o mòbil | Es poden aclarir dubtes | Cal personal i desplaçaments |
| CATI | Entrevista per telèfon amb ordinador | Aclariments sense desplaçar-se | Molts rebutjos. Qüestionari breu |
| Panell | Grup de persones disponibles per a estudis | Accés ràpid a perfils | Cost. Participants molt habituats |
Pràctica de KoboToolbox
Cal passar el qüestionari del grup a KoboToolbox i entregar un PDF per grup amb el nom Grupo_XX_Cuestionario.pdf. No es demanen respostes ni anàlisi.
- Recupera el dissenyDimensions, variables, indicadors i ítems corregits.
- Organitza el formulariPresentació, blocs, tipus de pregunta i codis.
- ConfiguraFiltres, validacions numèriques i preguntes obligatòries.
- Prova cada recorregutQui no fa servir el servei no ha de valorar-lo.
- Revisa el PDFTotes les preguntes i opcions, també les condicionades.
La plataforma no substitueix el disseny. Google Forms, Qualtrics o KoboToolbox només executen el que has dissenyat.
Preparar les dades
Abans de calcular, neteja les dades: incomplets, duplicats, valors fora de rang, incoherències i valors extrems.
Un buit no és un zero. Si un no usuari salta la valoració, no ha posat un 0. Un valor extrem pot ser correcte: no l'esborris només perquè canvia la mitjana.
Abans de calcular, cal depurar i codificar. L'estructura habitual és una fila per persona i una columna per variable. Les preguntes de resposta múltiple necessiten una columna 0/1 per opció.
| Comprovació | Exemple | Què fer |
|---|---|---|
| Incomplets | Falta la valoració | Distingir «no respon» de «salt previst» |
| Duplicats | La mateixa persona dues vegades | Comprovar abans d'esborrar |
| Fora de rang | Un 8 en una escala d'1 a 5 | Buscar l'error i corregir-lo amb un criteri clar |
| Incoherències | Diu que mai compra i valora una compra | Revisar els filtres |
| Valors extrems | 400 € quan la majoria gasta 20 € | Comprovar si és un error o una dada real |
| Codificació | Sí = 1 · No = 0 | Documentar tots els codis |
Descriure les dades
- Percentatge = casos / base × 100. Digues sempre la base. 45 de 200 → 0,225 → 22,5 %.
- Mitjana: x̄ = Σxᵢ / n. Els valors extrems l'afecten.
- Mitjana de dos grups: (n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂). Cal ponderar per la mida.
- Mediana = valor del centre, amb les dades ordenades. Si n és parell, mitjana dels dos centrals.
- Moda = valor més freqüent.
- Dispersió: rang (màxim − mínim), variància i desviació típica. s = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)].
- Quartils: Q1 = P25 · Q2 = mediana = P50 · Q3 = P75.
Amb dades agrupades en intervals:
- Mitjana: x̄ ≈ Σ(xᵢ·fᵢ) / N. xᵢ és la marca de classe.
- Mediana: Me ≈ L + [(N/2 − F anterior) / f] · a.
- Moda: Mo ≈ L + [d1 / (d1 + d2)] · a. d1 = f − f anterior. d2 = f − f següent.
Exemple: despeses 20, 25, 30, 35 i 190 € → mitjana 60 €, mediana 30 €. La mediana representa millor el centre.
La descriptiva resumeix les dades de la mostra. La inferencial fa servir la mostra per estimar com és la població.
Freqüències i percentatges
- Freqüència absoluta: nombre de casos d'una categoria.
- Freqüència relativa: casos de la categoria / total.
- Percentatge: freqüència relativa × 100.
- Acumulada: suma fins a una categoria. Només té sentit si hi ha ordre.
Proporció = part / total, entre 0 i 1. Percentatge = 100 · part / total. 45 de 200 → 45 / 200 = 0,225 = 22,5 %. Per passar de percentatge a decimal, divideix per 100: 3 % = 0,03 · 42 % = 0,42.
Mira sempre el denominador. 80 de 200 = 40 %. 120 de 400 = 30 %. El segon grup té més casos, però menys percentatge.
En preguntes de resposta múltiple, els percentatges poden sumar més del 100 %: una persona pot triar diverses opcions.
Mitjana, mediana i moda
| Mesura | Com es calcula | Quan va bé | Compte |
|---|---|---|---|
| Mitjana | Suma / nombre de valors | Quantitats sense extrems | Els extrems l'arrosseguen |
| Mediana | Valor central de les dades ordenades | Dades amb extrems o ordinals | Amb n parell: mitjana dels dos centrals |
| Moda | Valor més freqüent | Categories | Pot haver-n'hi diverses o cap |
Vuit treballadors sumen 83 dies de vacances. Tres treballadors més en sumen 120. Quina és la mitjana conjunta?
Solució
(83 + 120) / (8 + 3) = 203 / 11 ≈ 18,45 dies.
No facis la mitjana de les dues mitjanes. Els grups tenen mides diferents. Cal sumar tots els dies i dividir per totes les persones.
Si l'enunciat dona les mitjanes, fes servir la fórmula ponderada: x̄ = (n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂).
Dispersió i quartils
- Rang: màxim − mínim.
- Variància: mitjana de les distàncies al quadrat respecte de la mitjana.
- Desviació típica o estàndard: arrel de la variància. Té les mateixes unitats que les dades.
Fórmula per a una mostra: s = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)]. Desviació baixa = dades concentrades. Desviació alta = dades disperses.
Exemple: dues botigues tenen una mitjana de 4 sobre 5. A la primera, tothom posa 4. A la segona, uns posen 5 i altres 1. La mitjana és igual, però la dispersió és molt diferent.
Primer ordena les dades. Q1 = P25 · Q2 = P50 = mediana · Q3 = P75. El rang interquartílic (Q3 − Q1) mesura l'amplada del 50 % central. Els decils divideixen en 10 parts, els quintils en 5 i els percentils en 100. El mètode exacte per trobar la posició pot variar. Aplica el que indiqui el professorat.
Quin gràfic?
| Necessitat | Gràfic |
|---|---|
| Comptar categories | Taula de freqüències |
| Comparar categories | Barres |
| Parts d'un total, amb poques categories | Circular |
| Distribució d'una variable numèrica | Histograma |
Posa sempre títol, unitats, base i etiquetes.
Taula de freqüències amb intervals
Si només tens intervals i freqüències, els resultats són aproximats.
- Marca de classe: xᵢ = (límit inferior + límit superior) / 2.
- Freqüència absoluta: fᵢ = casos de la classe.
- Freqüència acumulada: Fᵢ = suma de les freqüències fins a la classe.
- Freqüència relativa: hᵢ = fᵢ / N. El percentatge és 100 · hᵢ.
| Edat | xᵢ | fᵢ | Fᵢ | hᵢ |
|---|---|---|---|---|
| 0–10 | 5 | 3 | 3 | 9,68 % |
| 10–20 | 15 | 6 | 9 | 19,35 % |
| 20–30 | 25 | 7 | 16 | 22,58 % |
| 30–40 | 35 | 12 | 28 | 38,71 % |
| 40–50 | 45 | 3 | 31 | 9,68 % |
| Total | — | 31 | — | 100 % |
Mitjana, mediana i moda agrupades
L = límit inferior de la classe · a = amplada · f = freqüència de la classe · F anterior = acumulada de la classe prèvia.
Pregunta. Cinc clients han gastat 20, 25, 30, 35 i 190 €. Calcula la mitjana i la mediana. Quina representa millor el client típic? Després: un grup de 40 persones té una mitjana de 6 i un altre de 60 persones té una mitjana de 8. Quina és la mitjana conjunta?
Resposta model. Mitjana: (20 + 25 + 30 + 35 + 190) / 5 = 300 / 5 = 60 €. Mediana: el valor central amb les dades ordenades, 30 €. La mediana representa millor el client típic, perquè el valor extrem (190 €) fa pujar la mitjana per sobre del que gasten quatre dels cinc clients. Mitjana conjunta: (40 × 6 + 60 × 8) / (40 + 60) = (240 + 480) / 100 = 7,2. No és 7: cal ponderar per la mida de cada grup.
Mostra i marge d'error
- N = població · n = mostra · p = proporció, entre 0 i 1 · q = 1 − p · e = marge d'error en decimal · F = n/N = fracció de mostreig.
- Z: 90 % → 1,645 · 95 % → 1,96 · 99 % → 2,576.
- Marge d'error d'una proporció: e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n].
- Interval: proporció ± e.
Exemple: n = 1.000, p = 23,6 %, 95 % → e ≈ 2,63 punts → de 20,97 % a 26,23 %.
La representativitat no depèn només de n. També depèn de com es tria la mostra i dels biaixos.
| Símbol | Significat |
|---|---|
| N | Mida de la població |
| n | Mida de la mostra |
| p | Proporció estimada, entre 0 i 1 |
| q | Complement: q = 1 − p |
| e | Marge d'error, en forma decimal |
| Z | Valor crític del nivell de confiança |
| s | Desviació típica mostral |
| F = n/N | Fracció de mostreig |
| Confiança | Z |
|---|---|
| 90 % | 1,645 |
| 95 % | 1,96 |
| 99 % | 2,576 |
Marge d'error d'una proporció: e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n]. Interval: proporció ± e, en punts percentuals si treballes amb %.
La fórmula suposa una mostra aleatòria i l'aproximació normal. Alguns exemples dels apunts divideixen per n − 1. El resultat canvia molt poc.
Si la població és finita i la fracció de mostreig no és petita, multiplica el marge per la correcció de població finita: √[(N − n) / (N − 1)].
Pregunta. En una enquesta a 400 persones, el 50 % diu que coneix la marca. Calcula el marge d'error al 95 % de confiança i l'interval.
Resposta model. e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n] = 1,96 · √(0,5 × 0,5 / 400) = 1,96 · √0,000625 = 1,96 × 0,025 = 0,049. El marge és de ±4,9 punts. L'interval va del 45,1 % al 54,9 %. A la fórmula, les proporcions s'escriuen en decimal (0,5, no 50).
Calcular la mida de la mostra
Per estimar una proporció en una població finita:
n = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q]
Si no coneixes p, fes servir p = q = 0,5. És el cas més conservador. Arrodoneix sempre cap amunt. Per a poblacions molt grans: n ≈ Z² · p · q / e².
Exemple: N = 12.000, 95 %, ±5 %, p = 0,5 → 372,27 → 373 persones.
Una població enorme no implica una mostra enorme.
Aquesta fórmula ja surt al tema 2. Aquí la fas servir amb els exemples de classe.
n = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q]
Amb p = q = 0,5, el producte p · q és el màxim possible (0,25). Per això surt la mostra més gran. És l'opció prudent quan no coneixes la proporció.
Una població enorme no implica una mostra enorme. Decideixen el marge d'error, la confiança i la variabilitat. Aquestes fórmules suposen un bon disseny mostral. No corregeixen els biaixos de selecció.
Prova a canviar els valors:
Comparar i relacionar variables
Tria la prova segons les variables:
| Què compares | Prova |
|---|---|
| Dues variables categòriques | Taula de contingència i khi quadrat (χ²) |
| Mitjanes de dos grups | Prova t |
| Mitjanes de tres o més grups | ANOVA |
| Dues quantitatives | Correlació de Pearson |
| Dues ordinals | Correlació de Spearman |
La correlació r va de −1 a +1. El signe dona la direcció i el valor la intensitat. r no és un percentatge i no prova una causa.
Abans de triar una prova, respon tres preguntes: què vull saber? Quines variables tinc? Quants grups comparo?
| Pregunta | Variables | Primer pas | Prova |
|---|---|---|---|
| Quin canal prefereixen? | Una categòrica | Freqüències | Descripció |
| El canal canvia segons la franja d'edat? | Dues categòriques | Taula de contingència | Khi quadrat (χ²) |
| La despesa canvia entre dos grups? | Numèrica + 2 grups | Mitjanes | Prova t |
| La despesa canvia entre 3 o més grups? | Numèrica + 3 o més grups | Mitjanes | ANOVA |
| Dues variables numèriques es mouen juntes? | Dues quantitatives | Diagrama de dispersió | Pearson |
| Dues ordinals estan relacionades? | Ordinals | Rangs | Spearman |
Cada prova té requisits. Cal comprovar el disseny de la mostra i els supòsits. Un programa pot calcular qualsevol prova, però qui investiga decideix si té sentit.
Taules de contingència
Creuen dues variables categòriques. Calcula el percentatge dins de cada grup. Si no, un grup gran sembla que té més preferència només perquè té més persones.
Diferència en la mostra i a la població
Exemple: satisfacció mitjana de 4,3 en clients habituals i 3,6 en ocasionals. La diferència és de 0,7 punts a la mostra. Això sol no demostra que hi hagi diferència a tota la població. Una prova t permet contrastar-ho.
L'ANOVA diu si alguna mitjana és diferent. No diu quina.
Correlació
El coeficient r va de −1 a +1:
- Positiva: si una puja, l'altra tendeix a pujar. Temps a la botiga i despesa.
- Negativa: si una puja, l'altra tendeix a baixar. Preu i unitats venudes.
- Propera a 0: poca relació lineal.
−0,8 és més intens que +0,3. El signe només dona la direcció.
Els apunts també mostren l'equació d'una recta, y = ax + b. a és el pendent i b és la intersecció amb l'eix vertical. Els apunts no diuen quin pes té a l'examen.
Pregunta. Quina prova faries servir en cada cas? (a) Relacionar el sexe amb el canal de compra. (b) Comparar la despesa mitjana de clients i no clients. (c) Comparar la satisfacció mitjana de tres botigues. (d) Relacionar l'edat amb la despesa. Si r = 0,8, vol dir que l'edat causa la despesa?
Resposta model. (a) Dues variables categòriques: taula de contingència i khi quadrat. (b) Mitjanes de dos grups: prova t. (c) Mitjanes de tres grups: ANOVA. (d) Dues variables quantitatives: correlació de Pearson. Un r = 0,8 indica una relació positiva i forta, però no prova una causa i no és un percentatge. Per provar una causa cal un experiment.
Del resultat a la decisió
Escriu cada conclusió en quatre passos: resultat → interpretació → límit → implicació.
Exemple: 62 de 100 clients compren sobretot en línia (resultat) → el canal digital pesa molt (interpretació) → la mostra és de clients de la web (límit) → cal revisar els recursos digitals (implicació).
Les dades no decideixen soles. Si el preu es valora poc, no cal abaixar-lo automàticament.
Un perfil descriu un grup amb variables rellevants. La segmentació divideix el mercat en grups amb característiques, necessitats o conductes semblants.
| Criteri de segmentació | Exemple |
|---|---|
| Sociodemogràfic | Edat, ocupació, ingressos |
| Geogràfic | Ciutat, regió, país |
| Conductual | Freqüència, fidelitat, canal |
| Psicogràfic | Valors, interessos, estil de vida |
- ResultatQuè diuen les dades, amb la base i les unitats.
- InterpretacióQuè suggereixen per a l'objectiu.
- LímitA qui representa la mostra i què no s'ha comprovat.
- ImplicacióQuina acció cal valorar o investigar.
Resultat: el 35 % de 300 enquestats valora el preu d'IKEA Second Hand amb 1 o 2 sobre 5. La mostra són socis d'IKEA Family. Escriu la conclusió en quatre passos.
Solució
- Resultat: 105 de 300 socis enquestats (35 %) valoren el preu amb 1 o 2 sobre 5.
- Interpretació: el preu pot ser una barrera per a una part dels socis.
- Límit: la mostra només inclou socis d'IKEA Family. No sabem què pensen els altres consumidors. No sabem si el preu és la causa de la poca utilització.
- Implicació: cal comparar els preus amb la competència i investigar el valor percebut abans de decidir si s'abaixen.
Eines: Excel o Sheets permeten ordenar, netejar, calcular i fer gràfics. SPSS, R i Python fan anàlisis més avançades. El programa calcula. Qui investiga tria i interpreta.
Connexions amb els altres temes
| Tema | Connexió |
|---|---|
| T2 | La mostra i la fórmula de n venen del tema 2. Aquí hi afegeixes el marge d'error del resultat. |
| T1 | L'enquesta és la tècnica principal de la investigació descriptiva. L'experiment, de la causal. |
| T2 | Les proves estadístiques serveixen per contrastar les hipòtesis H₀ i H₁. |
Errors típics d'examen
Enquesta = qüestionari
Enquesta és la tècnica. Qüestionari és l'instrument.
Tota escala 1–5 és Likert
Likert necessita una afirmació i un grau d'acord.
Mitjana de codis
La mitjana de «1 = botiga, 2 = web» no té sentit.
Buit = zero
Un salt o una no resposta no és un 0.
Oblidar el denominador
Compara percentatges, no xifres absolutes.
El pilot estima el mercat
El pilot només prova el qüestionari.
Prova t per a 3 grups
Per a 3 o més grups, ANOVA.
r = percentatge o causa
r és un coeficient d'associació.
Mitjana de mitjanes
Amb grups de mida diferent, cal ponderar per n.
e en percentatge
A la fórmula, ±5 % s'escriu 0,05.
Arrodonir cap avall
La mida de la mostra s'arrodoneix sempre cap amunt.
95 % = probabilitat del teu interval
El 95 % descriu el mètode a llarg termini.
Autoavaluació
- Quina diferència hi ha entre escala nominal i ordinal?
- Què distingeix una enquesta d'un experiment?
- Calcula la mitjana ponderada de dos grups de 10 i 20 persones amb mitjanes 6 i 9.
- Quina és la classe mediana de la taula d'edats?
- Quina és la classe modal de la taula d'edats?
- Què significa una desviació típica elevada?
- Transforma 7 % i 35 % a decimals.
- Què representa Z = 1,96?
- Per què es fa servir p = 0,5 quan no es coneix la proporció?
- Quina mida de mostra surt a l'exemple de 12.000 persones?
Solució
- La nominal no ordena. L'ordinal sí.
- L'experiment manipula variables.
- (10 · 6 + 20 · 9) / 30 = 8.
- 20–30.
- 30–40.
- Més dispersió.
- 0,07 i 0,35.
- El valor crític del 95 % de confiança.
- Maximitza p · q i dona una mostra conservadora.
- 373.
Formulari
| Càlcul | Fórmula |
|---|---|
| Mitjana | x̄ = Σxᵢ / n |
| Mitjana agrupada | x̄ ≈ Σ(xᵢ·fᵢ) / N |
| Mitjana ponderada | (n₁·x̄₁ + n₂·x̄₂) / (n₁ + n₂) |
| Desviació típica mostral | s = √[Σ(xᵢ − x̄)² / (n − 1)] |
| Mediana agrupada | Me ≈ L + [(N/2 − F anterior) / f] · a |
| Moda agrupada | Mo ≈ L + [d1 / (d1 + d2)] · a |
| Proporció | p = part / total. Percentatge = 100 · p |
| Marge d'error | e ≈ Z · √[p · (1 − p) / n] |
| Mida de la mostra, població finita | n = N · Z² · p · q / [e² · (N − 1) + Z² · p · q] |
| Mida de la mostra, població molt gran | n ≈ Z² · p · q / e² |
Xuleta
| Si et pregunten… | Recorda… |
|---|---|
| Mètodes quantitatius | Anàlisi de contingut, enquesta i experiment |
| Qualitat de les dades | PCCA: precisió, completesa, consistència, actualitat |
| Escales de mesura | NOIR: nominal, ordinal, interval, raó |
| Tècnica / instrument | Enquesta / qüestionari |
| Dissenyar preguntes | Objectiu → dimensió → variable → indicador → ítem |
| Opcions de resposta única | Exhaustives i excloents |
| Nominal / ordinal | Sense ordre / amb ordre |
| Discreta / contínua | Es compta / es mesura |
| Likert | Acord amb una afirmació |
| Diferencial semàntic | Adjectius oposats |
| Rating | Una nota |
| Biaixos | DAHOR: desitjabilitat, aquiescència, halo, ordre, record |
| Pilot | Provar el qüestionari abans del camp |
| CAWI / CAPI / CATI | Internet / presencial / telèfon |
| Percentatge | Casos / base × 100 |
| Mitjana / mediana / moda | Suma ÷ n / centre ordenat / més freqüent |
| Mitjana de dos grups | Pondera per la mida de cada grup |
| Desviació típica mostral | Divideix per n − 1 |
| Classe mediana / modal | On F arriba a N/2 / on f és més alta |
| Q1 / Q2 / Q3 | P25 / P50 = mediana / P75 |
| Z | 90 % = 1,645 · 95 % = 1,96 · 99 % = 2,576 |
| Marge d'error | Z · √[p · (1 − p) / n] |
| Si no coneixes p | p = q = 0,5 |
| Mida de la mostra | Arrodoneix sempre cap amunt |
| Dues categòriques | Contingència i χ² |
| Mitjanes de 2 / 3 o més grups | Prova t / ANOVA |
| Correlació | Signe = direcció · valor = intensitat |
| Conclusió | Resultat → interpretació → límit → implicació |
Fonts
Resum fet a partir dels apunts i les diapositives del tema 3 (Dra. Maira Ulloa Hernández), de la fitxa de la pràctica de KoboToolbox i del resum de classe «Dades quantitatives i mostreig». Les dades dels exercicis són inventades per practicar.
Bibliografia dels apunts: Cea D'Ancona (2004), Métodos de encuesta; Heinemann (2003), Introducción a la metodología de la investigación empírica en las ciencias del deporte; Malhotra (2020), Marketing research; Trespalacios Gutiérrez, Vázquez Casielles i Bello Acebrón (2005), Investigación de mercados.
02. Test
12 fàcils, 14 mitjanes i 14 difícils. L'ordre canvia cada vegada.
03. Targetes
Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.