Fonaments de la investigació comercial
Què és, en què es diferencia de la de màrqueting, tipus, fonts d'informació, nivells d'anàlisi i ètica
2 fonts originals
01. Resum
Comença per aquí
Si només recordes cinc coses d'aquest tema:
- Investigar redueix la incertesa abans de decidir. La intuïció detecta un problema, però no el demostra.
- Investigació comercial: procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació per decidir. La de màrqueting en forma part.
- Tres tipus: exploratòria (entendre), descriptiva (mesurar) i causal (provar una causa).
- Fonts: primer les secundàries (ja existeixen), després les primàries (dades noves). Les vendes de l'any passat són secundàries internes.
- Macro és el que l'empresa no controla. Micro és on pot actuar. I sempre amb ètica i RGPD: confidencial no és anònim.
A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.
La idea en un minut
La investigació comercial converteix dades en proves per decidir amb menys risc. No garanteix l'èxit. Fa que la decisió sigui més informada.
- ProblemaQuè ha de decidir l'empresa?
- InformacióQuines dades necessita?
- AnàlisiQuè diuen les dades?
- DecisióQuè fem?
- ResultatsHa funcionat?
Aquest tema respon cinc preguntes. Què és la investigació comercial? En què es diferencia de la de màrqueting? Quins tipus hi ha? D'on surten les dades? Quins límits ètics i legals té?
Per què investigar
Cada decisió empresarial té risc. Com més incertesa, més informació fiable cal abans de decidir. La intuïció pot detectar un problema, però no el demostra.
Exemple: una cafeteria vol obrir un local nou. Abans ha de saber quanta gent passa pel carrer, quin perfil té, quina competència hi ha i quant pot gastar.
Les empreses decideixen cada dia: obrir una botiga, llançar un producte, canviar un preu o entrar en un país. Algunes decisions són petites. Altres comprometen molts diners. Com més gran és la decisió i més gran és la incertesa, més val la pena investigar.
Decidir per intuïció
- És ràpid i barat
- Ajuda a veure que hi ha un problema
- No aporta proves
- Pot portar a conclusions errònies
Decidir amb investigació
- Aporta proves per respondre la pregunta
- Redueix la incertesa
- Costa temps i diners
- No elimina tot el risc
La intuïció fa la pregunta. La investigació aporta les proves per respondre-la.
Per a què serveix
Reduir el risc
Decidir amb menys incertesa.
Conèixer els clients
Necessitats, hàbits i opinions.
Detectar oportunitats
Segments o negocis nous.
Identificar amenaces
Canvis del mercat i de l'entorn.
Analitzar la competència
Què fan els altres i com evolucionen.
Innovar
Crear productes i serveis amb dades.
Mesurar la satisfacció
I la fidelitat dels clients.
Planificar
Donar base al pla estratègic.
Exemples de classe
- Mercadona investiga abans d'obrir supermercats a Portugal.
- Tesla investiga abans de triar on construeix una gigafactoria.
- Una pime també investiga: una app nova necessita saber què volen els usuaris, quina mida té el mercat i què ofereix la competència.
Abans de fer un estudi, respon quatre preguntes. Aplica-les a aquest cas: una botiga de barri vol saber si el seu cartell nou agrada. El cartell va costar 80 €.
Solució
- La decisió és important? No gaire. El cost és baix.
- Ja hi ha dades? Pot preguntar a cinc clients habituals.
- Hi ha temps? Sí, però no cal un estudi formal.
- La informació val més del que costa? No. Un estudi formal costaria més que el cartell.
Conclusió: no cal una investigació formal. Una consulta informal és suficient. Si la decisió fos obrir una segona botiga, la resposta seria diferent.
Què és la investigació comercial
És un procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn per donar suport a les decisions (Malhotra, 2020).
Té tres característiques: sistemàtica, objectiva i orientada a la decisió. No és només fer enquestes: la tècnica depèn del problema.
La investigació comercial és un procés sistemàtic i objectiu amb què una organització recull, analitza i interpreta informació sobre els mercats, els consumidors, la competència i l'entorn. La finalitat és donar suport a la presa de decisions (adaptat de Malhotra, 2020).
- RecollirObtenir les dades
- AnalitzarOrdenar-les i estudiar-les
- InterpretarDonar-los sentit
- DecidirFer-les servir
Tres característiques
Sistemàtica
Segueix etapes ordenades: des de definir el problema fins a comunicar els resultats.
Objectiva
Es basa en proves. Fa servir procediments que redueixen els biaixos de qui investiga.
Orientada a la decisió
Respon un problema concret. Si no ajuda a decidir, no serveix.
No és només fer enquestes
La tècnica depèn del problema. Aquestes són les eines principals:
| Eina | Tipus |
|---|---|
| Enquestes | Quantitativa |
| Entrevistes en profunditat | Qualitativa |
| Grups de discussió (focus groups) | Qualitativa |
| Observació | Qualitativa o quantitativa |
| Bases de dades i estadístiques oficials | Secundària |
| Informes sectorials | Secundària |
| Xarxes socials i eines digitals | Digital |
És una funció transversal. Abans era cosa de màrqueting. Avui també serveix a direcció general, finances, operacions, innovació i recursos humans.
De les dades al coneixement
Tenir moltes dades no és tenir coneixement. Una dada sola no diu res. Cal organitzar-la, analitzar-la i interpretar-la en un context.
- DadaLes vendes baixen un 8 %.
- InformacióNomés baixen a Catalunya.
- ConeixementHi ha entrat un competidor nou amb preus més baixos.
- DecisióRevisar l'oferta i el preu a Catalunya.
Quina eina faries servir?
| Situació | Eina adequada | Per què |
|---|---|---|
| Conèixer l'evolució del mercat energètic | Estadístiques oficials i informes sectorials | Les dades ja existeixen |
| Saber per què baixen les vendes en una delegació | Entrevistes a comercials, empleats i clients | Cal entendre causes locals |
| Saber què opinen els clients del servei | Enquesta | Cal mesurar moltes opinions |
| Estudiar el PIB abans d'invertir en un país | INE, Eurostat, Banc Mundial | Són dades macro publicades |
- 1704 · Primer anunci massiu al Boston News Letter.
- 1744 · Primer catàleg de venda per correu als EUA.
- 1841 · Primera agència de publicitat, a Filadèlfia.
- 1911 · Primera investigació de mercat amb vocació comercial: Curtis Publishing Company.
- 1927 · Procter & Gamble crea un departament d'investigació de mercat.
- 1950 · Desenvolupament metodològic a gran escala.
- 2020 → · Després de la COVID, la IA s'aplica a la investigació.
Pregunta. Defineix la investigació comercial i explica'n les tres característiques. En què es diferencia de la investigació de màrqueting?
Resposta model. La investigació comercial és un procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn per donar suport a les decisions. És sistemàtica (segueix un mètode planificat), objectiva (no depèn de l'opinió de qui investiga) i orientada a la decisió (serveix per decidir, no per acumular dades). La investigació de màrqueting estudia el consumidor per decidir producte, preu, comunicació i distribució. Forma part de la comercial, que té més abast: també estudia l'entorn, el sector i les inversions. «Entrem a Portugal?» és comercial. «Quin preu hi posem?» és de màrqueting.
Comercial o de màrqueting
La investigació de màrqueting estudia el consumidor per decidir producte, preu, comunicació i distribució. La investigació comercial té més abast: també estudia l'entorn, la competència, el sector i les inversions.
La de màrqueting forma part de la comercial. La de màrqueting ajuda a vendre millor. La comercial ajuda a decidir millor.
Exemple: «Entrem a Portugal?» és comercial. «Quin preu hi posem?» és de màrqueting.
Moltes persones fan servir les dues expressions com a sinònims. Comparteixen mètodes, però l'abast és diferent.
Investigació comercial
- Visió de tota l'empresa
- Decisions estratègiques
- Estudia l'entorn, la competència, el sector i les inversions
- Hi participen diverses àrees
Investigació de màrqueting
- Visió del mercat i el consumidor
- Decisions de màrqueting
- Estudia clients, producte, preu, comunicació i distribució
- La fa sobretot el departament de màrqueting
La investigació de màrqueting forma part de la investigació comercial. La comercial té més abast.
Exemple: Mercadona en un país nou
1r · Investigació comercial
Hi entrem o no?
- Quina mida té el mercat?
- Quin poder adquisitiu té la població?
- Quins competidors hi ha?
- Hi ha barreres legals?
2n · Investigació de màrqueting
Com hi venem?
- Quin format de botiga prefereixen?
- Quin preu consideren adequat?
- Quins canals de comunicació funcionen?
- Què valoren d'una marca blanca?
Primer la comercial avalua el potencial. Després la de màrqueting dissenya l'oferta.
Tres tipus segons la finalitat
- Exploratòria = entendre. El problema no està clar. Genera hipòtesis. Tècniques: entrevistes, focus groups, informes.
- Descriptiva = descriure. El problema està definit. Mesura qui, què, quan, on i quant. Tècniques: enquestes, bases de dades.
- Causal = explicar. Vol saber si X provoca Y. Tècniques: experiments.
Truc: no sé què passa → exploratòria. Vull mesurar-ho → descriptiva. Vull provar una causa → causal.
La classificació més usada es basa en l'objectiu de l'estudi (Malhotra, 2020; Hair et al., 2022).
Exploratòria · ENTENDRE
Quan: el problema no està clar.
Objectiu: trobar causes possibles i generar hipòtesis.
Disseny: flexible.
Tècniques: entrevistes en profunditat, focus groups, revisió d'informes, observació.
Descriptiva · DESCRIURE
Quan: el problema ja està definit.
Objectiu: descriure un mercat, un grup o un fenomen amb precisió.
Respon: qui? què? quan? on? quant?
Tècniques: enquestes, bases de dades, estadística descriptiva.
Causal · EXPLICAR
Quan: hi ha una hipòtesi concreta.
Objectiu: saber si un canvi provoca un efecte.
Respon: què passa si canviem X?
Tècniques: experiments. Es compara un grup que rep el canvi amb un grup de control.
Tres empreses, tres problemes
Industrial → exploratòria
Ha perdut clients internacionals i no en sap la causa. Entrevista distribuïdors, clients i comercials.
Logística → descriptiva
Vol conèixer el perfil dels seus clients: mida, sector, volum i freqüència d'enviaments.
Tecnològica → causal
Ha implantat un sistema automàtic. Vol saber si augmenta la productivitat.
Una cafeteria perd clients. Escriu una pregunta exploratòria, una descriptiva i una causal. Indica la tècnica de cada una.
Solució
- Exploratòria: per què deixen de venir els clients? → Entrevistes a clients i antics clients. Busquem hipòtesis.
- Descriptiva: quin percentatge de clients troba llarga l'espera? → Enquesta. Mesurem.
- Causal: si reduïm l'espera a 3 minuts, tornen més clients? → Experiment: un mes amb un caixer més i comparació amb un període o un local de control.
Pregunta. Una cadena de gimnasos perd socis i no sap per què. Després vol saber quants socis estan insatisfets i, finalment, si una rebaixa de la quota reduiria les baixes. Quin tipus d'investigació cal en cada pas?
Resposta model. Primer una investigació exploratòria, perquè el problema no està clar: entrevistes o focus groups amb socis i exsocis per generar hipòtesis. Després una descriptiva, per mesurar quants socis estan insatisfets i amb què: una enquesta a una mostra de socis. Al final una causal, per provar si la rebaixa provoca menys baixes: un experiment amb un grup que rep la rebaixa i un grup de control. Sense grup de control, només tindria una correlació, no una causa.
Fonts d'informació
- Primàries: dades noves, recollides per a aquest estudi. Exemple: una enquesta pròpia.
- Secundàries: dades que ja existeixen. Exemple: l'INE, Statista, SABI o les vendes de l'any passat.
Primer es revisen les secundàries (són barates i ràpides). Després es recullen primàries per aprofundir. Totes dues poden ser internes o externes.
Una font és bona si compleix FAROC: fiabilitat, actualitat, rellevància, objectivitat i cobertura.
Una font d'informació és qualsevol recurs que dona dades útils per respondre el problema. La qualitat de l'estudi depèn de la qualitat de les fonts.
Fonts primàries
Dades noves, recollides directament per a aquest estudi.
- Responen exactament el problema
- Costen més diners i temps
Exemples: enquestes, entrevistes, focus groups, observació, experiments.
Fonts secundàries
Dades que ja existeixen. Es van recollir per a un altre objectiu.
- Barates i ràpides
- Donen context
- No estan fetes per al nostre problema
Exemples: INE, Eurostat, Banc Mundial, OCDE, Statista, SABI, Orbis, informes sectorials, Google Trends.
Ordre habitual: primer secundàries, després primàries.
Internes i externes
Aquest és un criteri diferent. Mira d'on surten les dades.
| Interna (de l'empresa) | Externa (de fora) | |
|---|---|---|
| Primària | Enquesta als propis treballadors | Enquesta a consumidors del mercat |
| Secundària | Vendes de l'any passat al CRM | Dades de l'INE o un informe sectorial |
Com saber si una font és bona
Fiabilitat
Ve d'una font reconeguda i rigorosa.
Actualitat
Les dades són recents.
Rellevància
Responen el nostre problema.
Objectivitat
No tenen biaixos d'interès.
Cobertura
Són suficients per entendre el fenomen.
Un informe de 2019, pagat pel principal competidor, diu que el mercat de bicicletes elèctriques a Portugal no creixerà. Quins criteris falla?
Solució
- Actualitat: és de 2019. El mercat ha pogut canviar molt.
- Objectivitat: el paga el competidor. Pot tenir interès a desanimar nous rivals.
No el descartis del tot, però contrasta'l amb fonts recents i independents, com Eurostat o l'INE de Portugal.
Pregunta. Classifica aquestes fonts i digues per quina començaries: l'INE, una enquesta pròpia a clients, les vendes de l'empresa de l'any passat i un informe de Statista.
Resposta model. L'INE i l'informe de Statista són fonts secundàries externes. Les vendes de l'any passat són una font secundària interna: són de l'empresa, però ja existien i no es van recollir per a aquest estudi. L'enquesta pròpia és una font primària. Començaria per les secundàries, perquè són més barates i ràpides, i recolliria dades primàries només per al que les secundàries no responen. Abans de fer-les servir, en comprovaria la fiabilitat, l'actualitat, la rellevància, l'objectivitat i la cobertura.
Nivell macro i micro
- Macro: l'entorn general que l'empresa no controla. PIB, inflació, demografia, lleis, tecnologia.
- Micro: l'entorn proper on l'empresa pot actuar. Clients, competidors, proveïdors, distribuïdors i la pròpia empresa.
Exemple: la inflació del país és macro. Els preus dels competidors són micro.
Macro · l'entorn general
Factors externs que l'empresa no controla.
- PIB i evolució econòmica
- Inflació
- Demografia
- Canvis tecnològics
- Legislació
- Factors polítics i ambientals
- Situació del sector
Normalment, fonts secundàries.
Micro · l'entorn proper
Factors on l'empresa pot actuar directament.
- Clients
- Competidors
- Proveïdors
- Distribuïdors
- Segments de mercat
- La pròpia empresa
Fonts primàries o secundàries.
Pregunta. Una empresa de bicicletes elèctriques vol entrar a Portugal. Dona dos exemples d'informació de nivell macro i dos de nivell micro.
Resposta model. Macro (l'entorn general, que l'empresa no controla): l'evolució del PIB i de la renda de Portugal, i la normativa i les ajudes a la mobilitat elèctrica. Micro (l'entorn proper, on l'empresa pot actuar): els preus i els models dels competidors, i el perfil i els hàbits dels clients potencials. També són micro els distribuïdors i els proveïdors.
Un estudi, cinc criteris
Un estudi es classifica amb cinc criteris alhora: finalitat (exploratòria, descriptiva, causal), font (primària, secundària), nivell (macro, micro), enfocament (quantitatiu, qualitatiu) i temps (transversal, longitudinal).
Els criteris no s'exclouen. Exemple: enquestar 500 clients un sol cop és descriptiu, primari, micro, quantitatiu i transversal.
Les classificacions no s'exclouen. Cada criteri mira una dimensió diferent de l'estudi.
| Criteri | Pregunta | Opcions |
|---|---|---|
| Finalitat | Per a què investiguem? | Exploratòria · descriptiva · causal |
| Font | Les dades són noves? | Primària · secundària |
| Nivell | Quina part de la realitat estudiem? | Macro · micro |
| Enfocament | Mesurem números o entenem motius? | Quantitatiu · qualitatiu · mixt |
| Temps | Un moment o diversos? | Transversal · longitudinal |
Exemple resolt
Una empresa enquesta una sola vegada 500 clients per conèixer la seva satisfacció actual.
| Criteri | Resposta | Per què |
|---|---|---|
| Finalitat | Descriptiva | Vol mesurar la satisfacció |
| Font | Primària | L'empresa recull les dades ara |
| Nivell | Micro | Estudia els seus clients |
| Enfocament | Quantitatiu | Respostes tancades i números |
| Temps | Transversal | Un sol moment |
Una cadena hotelera revisa les dades de l'INE sobre turisme a la seva regió dels últims 5 anys. Classifica l'estudi pels cinc criteris.
Solució
Descriptiva (descriu una evolució) · secundària (dades de l'INE) · macro (turisme de la regió) · quantitativa (xifres) · longitudinal (5 anys).
Ètica i protecció de dades
Cinc principis: respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat i responsabilitat.
A Europa, el RGPD protegeix les dades personals. Abans de recollir-les cal informar de la finalitat, les dades, qui hi accedeix, quant de temps es conserven i quins drets té la persona. El consentiment ha de ser lliure i informat.
Confidencial no és anònim. Confidencial: sabem qui ets, però no ho diem. Anònim: no sabem qui ets.
Tot val per obtenir informació? No. La qualitat d'una investigació també depèn de com s'obtenen les dades.
- Va recollir dades personals de milions d'usuaris de Facebook sense el seu consentiment.
- Les va fer servir per crear perfils psicològics.
- Les dades es van usar en campanyes polítiques.
El problema no era tenir dades. Era com es van obtenir i com es van fer servir.
Cinc principis ètics
Respecte
Tractar els participants amb dignitat.
Transparència
Explicar l'objectiu de l'estudi.
Confidencialitat
Protegir la informació i fer-la servir només per a l'estudi.
Imparcialitat
No manipular les dades ni interpretar-les amb biaix.
Responsabilitat
Basar les conclusions en proves, no en opinions.
El RGPD: què cal informar
- FinalitatPer a què es faran servir les dades.
- DadesQuines dades es recolliran.
- AccésQui hi tindrà accés.
- ConservacióCom es guarden i durant quant temps.
- DretsQuins drets té la persona sobre les seves dades.
Conflicte d'interès
Els interessos de qui investiga influeixen en l'estudi.
Exemple: canviar els resultats per justificar una decisió que ja s'havia pres.
Bona pràctica
Presentar els resultats tal com són, encara que no agradin a la direcció.
Una botiga en línia prepara aquesta enquesta: demana nom, correu, telèfon i data de naixement. Al principi només diu «Gràcies per participar». Què ha de canviar?
Solució
- Informar de la finalitat: per a què serveix l'enquesta.
- Demanar només les dades necessàries. Per a una enquesta de satisfacció, el telèfon i la data exacta de naixement sobren. Una franja d'edat és suficient.
- Dir qui hi accedeix i quant de temps es guarden les dades.
- Explicar els drets de la persona (accés, rectificació, supressió).
- Demanar consentiment lliure i informat.
Pregunta. Una empresa vol fer una enquesta amb dades personals. Què ha de comunicar a les persones abans de recollir-les? Quina diferència hi ha entre confidencial i anònim?
Resposta model. Segons el RGPD, ha d'informar de la finalitat de l'estudi, de les dades que recull, de qui hi té accés, de quant de temps es conserven i dels drets de la persona. El consentiment ha de ser lliure i informat. Confidencial vol dir que l'empresa sap qui ha respost, però no ho revela. Anònim vol dir que no es pot saber qui ha respost. Prometre anonimat quan les dades porten el nom o el correu és un error ètic.
Cas complet: bicicletes a Portugal
Una empresa de bicicletes elèctriques vol entrar a Portugal. Comença per una recerca exploratòria i descriptiva amb fonts secundàries (INE de Portugal, Eurostat, Statista, SABI). Després fa recerca primària (entrevistes a distribuïdors, enquesta a consumidors). Estudia el nivell macro (economia, lleis, carrils bici) i el micro (competidors, clients). Respecta el RGPD.
Una empresa espanyola de bicicletes elèctriques vol entrar al mercat portuguès l'any vinent. La direcció necessita informació per reduir la incertesa.
Respon cinc punts: problema, tipus de recerca, fonts, nivell d'anàlisi i ètica.
Solució
- Problema: no sabem quin potencial té el mercat portuguès de bicicletes elèctriques.
- Tipus: primer exploratòria (entendre el mercat) i descriptiva (mesurar-lo). Una recerca causal encara no té sentit: no hi ha cap hipòtesi per provar.
- Fonts: primer secundàries (INE de Portugal, Eurostat, Statista, informes sectorials, SABI o Orbis per als competidors). Després primàries (entrevistes a distribuïdors, enquesta a consumidors).
- Nivell: macro (economia, legislació, infraestructura ciclista) i micro (competidors, distribuïdors, clients).
- Ètica: consentiment, confidencialitat, RGPD i resultats objectius.
Com resoldre un cas de classificació
- 1. Què vol saber l'empresa?Escriu la pregunta en una frase.
- 2. FinalitatEntendre, descriure o provar una causa?
- 3. FontLes dades són noves o ja existeixen?
- 4. NivellEntorn general o entorn proper?
- 5. Justifica cada etiquetaUna frase per criteri.
Exemple: IKEA entrevista persones per descobrir per què no compren mobles de segona mà → exploratòria, primària i micro. Després consulta estadístiques publicades sobre consum → secundària i macro. Un estudi pot tenir diverses fases.
Connexions amb els altres temes
| Tema | Connexió |
|---|---|
| T2 | El tipus d'investigació i les fonts que tries aquí decideixen el disseny i la mostra del tema 2. |
| T3 | La investigació descriptiva es fa sobretot amb l'enquesta i les tècniques quantitatives del tema 3. |
| T2 i T3 | El RGPD i l'ètica s'apliquen quan es recullen les dades al treball de camp. |
Errors típics d'examen
Comercial = màrqueting
No. La de màrqueting forma part de la comercial.
Investigar = fer enquestes
Hi ha moltes tècniques. Depèn del problema.
Moltes dades = coneixement
Cal organitzar, analitzar i interpretar.
Correlació = causalitat
Per provar una causa cal un experiment amb grup de control.
Començar per primàries
Normalment es comença per secundàries: són més barates.
Dades pròpies = primàries
Les vendes de l'any passat són secundàries internes.
Classificacions excloents
Un estudi és alhora descriptiu, primari, micro…
Confidencial = anònim
No. Confidencial: sé qui ets. Anònim: no ho sé.
Xuleta
| Et demanen… | Resposta |
|---|---|
| Definició | Procés sistemàtic i objectiu de recollir, analitzar i interpretar informació per decidir |
| Tres característiques | Sistemàtica · objectiva · orientada a la decisió (SOD) |
| Comercial vs. màrqueting | La comercial té més abast. La de màrqueting en forma part |
| Problema poc clar | Exploratòria (entrevistes, focus groups) |
| Mesurar un mercat | Descriptiva (enquestes) |
| Causa-efecte | Causal (experiments amb grup de control) |
| Dades noves per a l'estudi | Font primària |
| Dades que ja existeixen | Font secundària (INE, Eurostat, Statista, SABI) |
| PIB, inflació, lleis | Nivell macro |
| Clients, competidors, proveïdors | Nivell micro |
| Qualitat d'una font | FAROC: fiabilitat, actualitat, rellevància, objectivitat, cobertura |
| Cinc criteris de classificació | FF-NET: finalitat, font, nivell, enfocament, temps |
| Principis ètics | RTCIR: respecte, transparència, confidencialitat, imparcialitat, responsabilitat |
| RGPD | Informar de finalitat, dades, accés, conservació i drets; consentiment lliure i informat |
Bibliografia del tema
- Esteban, I. G. i Fernández, E. A. (2017). Fundamentos y técnicas de investigación comercial. ESIC Editorial.
- Hair, J. F., Page, M. i Brunsveld, N. (2020). Essentials of business research methods (4a ed.). Routledge.
- Malhotra, N. K. (2020). Marketing research: An applied orientation (7a ed.). Pearson.
- Pedret, R., Sagnier, L. i Camp, F. (2011). La investigación comercial como soporte del marketing (4a ed.). Deusto.
- Saunders, M. N. K., Lewis, P. i Thornhill, A. (2023). Research methods for business students (9a ed.). Pearson.
02. Test
13 fàcils, 14 mitjanes i 13 difícils. L'ordre canvia cada vegada.
03. Targetes
Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.