Màrqueting · Tema 5

Arquitectura de la comunicació corporativa

Comunicació interna i externa, matriu poder-interès, missatges i argumentaris, documents corporatius i canals digitals

13 min4 min 12 seccions 20 preguntes 12 targetes
1 font original
T1.pdf

01. Resum

12 seccions · 13 min4 min
Només l'essencial: sense explicacions llargues, exemples ni exercicis.Amb explicacions, exemples i exercicis resolts.

Comença per aquí

Si només recordes cinc coses d'aquest tema:

  1. Comunicació interna: cap a dins. Coordina, reforça la cultura i genera compromís.
  2. Comunicació externa: cap a fora. Construeix confiança, legitimitat i reputació.
  3. Matriu poder-interès: gestionar de prop, mantenir satisfets, mantenir informats o fer seguiment.
  4. Quatre documents: nota de premsa (anunciar), comunicat (aclarir), manifest (sumar adhesions) i declaració institucional (fixar la posició).
  5. Grunig: la comunicació bidireccional simètrica. Les organitzacions eficaces escolten i s'adapten.

A la versió completa, cada apartat acaba amb una pregunta d'examen i la seva resposta model.

La comunicació, una funció que travessa l'empresa

La comunicació corporativa no és només informar. Coordina les persones, reforça la cultura, construeix relacions amb els públics i consolida la reputació.

Comunicació interna

Cap a dins: treballadors i equips.

Cultura, lideratge, pertinença i alineació.

Comunicació externa

Cap a fora: clients, mitjans, institucions, proveïdors, inversors i societat.

Confiança, legitimitat i reputació.

Comunicació interna

Fa circular la informació dins de l'organització. Objectiu: coordinar, reforçar la cultura i generar compromís.

La gent es creu més el comportament dels líders que els missatges oficials.

Eines: intranet, reunions d'equip, newsletter interna, sessions informatives i enquestes internes.

Processos que fan circular la informació i construeixen relacions dins de l'organització. Objectiu: coordinar, reforçar la cultura i generar compromís. Les empreses amb bona comunicació interna tenen equips més implicats i s'adapten millor als canvis.

Cultura i lideratge

Cultura corporativa: valors, normes, comportaments i maneres de treballar compartides. Es transmet amb el llenguatge, els rituals, les reunions i el comportament dels directius.

Un bon líder: comunica amb claredat, escolta, explica les decisions i actua amb coherència.

Les persones es creuen més el comportament dels líders que els missatges oficials.

Pertinença i alineació

Sentiment de pertinença: augmenta quan les persones entenen els objectius, veuen sentit a la feina, reben informació transparent i se senten escoltades.

Alineació: coherència entre estratègia, objectius, cultura, comportaments i comunicació.

Eines de comunicació interna

Intranet

Compartir informació corporativa.

Reunions d'equip

Coordinar activitats.

Newsletter interna

Informar de novetats.

Sessions informatives

Explicar canvis estratègics.

Enquestes internes

Escoltar els equips.

Pregunta d'examen · Comunicació interna

Pregunta. Quins objectius té la comunicació interna? Per què és important el comportament dels líders?

Resposta model. La comunicació interna vol coordinar les persones, reforçar la cultura corporativa i generar compromís i sentiment de pertinença. El sentiment de pertinença creix quan les persones entenen els objectius, veuen sentit a la seva feina, reben informació transparent i se senten escoltades. El comportament dels líders és clau perquè les persones es creuen més el que els líders fan que els missatges oficials. Un bon líder comunica amb claredat, escolta, explica les decisions i actua amb coherència.

Comunicació externa

PúblicObjectiu principal
ClientsInformar, generar confiança i fidelitzar
Mitjans de comunicacióFacilitar informació veraç i rellevant
Institucions públiquesRelacions institucionals i complir obligacions
ProveïdorsCoordinar processos i relacions estables
Comunitat i societatLegitimitat i reputació
Inversors i accionistesTransparència i confiança
Una notícia, molts públics: obrim una fàbrica nova
  • Treballadors: impacte intern (llocs de treball, trasllats).
  • Clients: millora del servei.
  • Proveïdors: noves oportunitats.
  • Mitjans: impacte econòmic a la zona.
  • Administracions: inversió i ocupació.

El fet és el mateix. El missatge s'adapta a cada públic.

Stakeholders i matriu poder-interès

Cal identificar i prioritzar els grups d'interès.

PoderInterèsEstratègia
AltAltGestionar de prop
AltBaixMantenir satisfets
BaixAltMantenir informats
BaixBaixSeguiment periòdic

No tots els grups d'interès tenen la mateixa influència ni necessiten la mateixa informació. Cal identificar, analitzar i prioritzar.

Identificar els stakeholders
  1. Qui pot influir?En els nostres objectius.
  2. Qui es pot veure afectat?Per les nostres decisions.
  3. Amb qui tenim relació continuada?Clients, proveïdors, treballadors.
  4. Quins són més crítics?Per prioritzar l'esforç.
PoderInterèsEstratègia
AltAltGestionar de prop
AltBaixMantenir satisfets
BaixAltMantenir informats
BaixBaixSeguiment periòdic
Pregunta d'examen · Matriu poder-interès

Pregunta. Una empresa vol obrir una fàbrica. Situa a la matriu poder-interès: l'ajuntament que ha de donar la llicència, els veïns del barri, un banc que no participa en el projecte i un gran client que no hi està interessat. Quina estratègia toca a cadascun?

Resposta model. Ajuntament: poder alt i interès alt → gestionar de prop, amb contacte constant. Veïns: poc poder individual, però molt interès → mantenir informats. Gran client no interessat: poder alt i interès baix → mantenir satisfet, sense saturar-lo d'informació. Banc aliè al projecte: poder baix i interès baix → seguiment periòdic. Si els veïns s'organitzen, el seu poder puja i passen a «gestionar de prop»: la matriu s'ha de revisar.

Missatges corporatius i argumentaris

  • Missatge corporatiu: la idea estratègica que l'organització vol transmetre de si mateixa. No és un eslògan.
  • Argumentari: document intern amb els missatges principals i les respostes a les preguntes habituals. Evita contradiccions i ajuda els portaveus.

Missatge corporatiu

Idea estratègica que resumeix el que l'organització vol transmetre de si mateixa.

Clar, coherent, creïble, rellevant i fàcil de recordar.

No és un eslògan: orienta tota la comunicació.

Argumentari

Document intern amb els missatges principals i les respostes recomanades a les preguntes habituals.

  • Manté la coherència
  • Evita contradiccions
  • Ajuda els portaveus
  • Redueix errors
Estructura d'un argumentari
  1. Missatge principalLa idea central.
  2. Arguments de suportDades i exemples.
  3. Preguntes freqüentsRespostes consensuades.
  4. Temes sensiblesRecomanacions específiques.
  5. Missatges de tancamentIdees que reforcen el posicionament.

Documents de comunicació corporativa

DocumentServeix per a…
Nota de premsaAnunciar un fet noticiable als mitjans
ComunicatAclarir una situació concreta
ManifestExpressar un compromís col·lectiu i sumar adhesions
Declaració institucionalFixar la posició oficial

Nota de premsa: titular → entradeta (què, qui, quan, on, com i per què) → cos → declaracions → informació corporativa → contacte.

DocumentFinalitatDestinataris
Nota de premsaInformar d'un fet noticiableMitjans de comunicació
ComunicatInformar o aclarir una situació concretaPúblics interns i externs
ManifestExpressar una posició o compromís col·lectiuOpinió pública i grups d'interès
Declaració institucionalFixar la posició oficialInstitucions, mitjans i societat
Estructura de la nota de premsa
  1. TitularLa idea principal en una línia.
  2. EntradetaRespon les preguntes bàsiques: què, qui, quan, on, com i per què.
  3. CosDesenvolupa la notícia, de més a menys important.
  4. DeclaracionsCites de portaveus.
  5. Informació corporativaQui és l'empresa.
  6. ContacteDades per als periodistes.

Criteris de la nota de premsa: actualitat, interès públic, claredat i verificabilitat. El comunicat és habitual en incidències, canvis i crisis. El manifest busca adhesions. La declaració institucional expressa una decisió formal i consensuada.

Pregunta d'examen · Documents

Pregunta. Quin document faries servir en cada cas? (a) L'empresa llança un producte nou. (b) Hi ha hagut una avaria i cal explicar què ha passat. (c) Diverses empreses del sector es comprometen amb la igualtat. (d) L'empresa fixa la seva posició oficial sobre una nova llei. Explica l'estructura de la nota de premsa.

Resposta model. (a) Nota de premsa: informa els mitjans d'un fet noticiable. (b) Comunicat: aclareix una situació concreta. (c) Manifest: expressa un compromís col·lectiu i busca adhesions. (d) Declaració institucional: fixa la posició oficial. La nota de premsa té aquesta estructura: titular (la idea principal en una línia), entradeta (què, qui, quan, on, com i per què), cos (de més a menys important), declaracions dels portaveus, informació corporativa i contacte.

Comunicació corporativa als canals digitals

Els canals digitals acceleren la informació i redueixen el control de l'empresa sobre els missatges.

El missatge és el mateix a tots els canals. Canvien el format, la llargada i el to.

Publicar no és suficient: cal escoltar, respondre i mesurar (abast, interaccions, trànsit i sentiment).

Els canals digitals acceleren la informació, faciliten la participació i redueixen el control de l'empresa sobre els missatges.

Web corporativa

Informació institucional.

Blog corporatiu

Posicionament i coneixement.

Xarxes socials

Conversa i comunitat.

Newsletter

Fidelització.

Plataformes audiovisuals

Continguts multimèdia.

Apps mòbils

Relació directa.

Adaptar sense perdre la identitat

El missatge és coherent en tots els canals. Canvien el format, la llargada, el llenguatge, els recursos visuals i el ritme.

Conversar, escoltar i mesurar

Publicar no és suficient: cal escoltar, respondre, gestionar comentaris i detectar tendències.

Indicadors: abast, interaccions, trànsit web, sentiment de les converses.

La comunicació com a avantatge competitiu

Quan els productes s'assemblen, com comunica una empresa pot marcar la diferència: identitat, marca, fidelització, atracció de talent, reputació.

Grunig: comunicació bidireccional simètrica. Les organitzacions més eficaces escolten, aprenen i s'adapten. La comunicació deixa de ser persuasió unilateral i passa a ser negociació contínua i construcció de confiança. L'escolta activa detecta problemes abans que siguin crisis.

Pregunta d'examen · Grunig

Pregunta. Què és la comunicació bidireccional simètrica de Grunig? Per què és un avantatge competitiu?

Resposta model. És un model en què l'organització no només envia missatges per persuadir: escolta els seus públics, aprèn del que diuen i s'hi adapta. La comunicació passa de la persuasió unilateral a una negociació contínua. És un avantatge competitiu perquè construeix confiança, i perquè l'escolta activa permet detectar problemes abans que es converteixin en crisis. Quan els productes s'assemblen, la manera de comunicar marca la diferència.

Connexions amb els altres temes

TemaConnexió
T4La comunicació corporativa projecta la identitat de marca del tema 4.
T6L'argumentari i el missatge corporatiu s'escriuen amb la identitat verbal del tema 6.
T7El comunicat i l'argumentari són eines centrals en una crisi.

Errors típics d'examen

Interna = només informar

També cultura, compromís i alineació.

Missatge corporatiu = eslògan

No: orienta tota la comunicació.

Argumentari per al públic

És un document intern.

Nota de premsa = comunicat

La nota busca cobertura. El comunicat aclareix.

Poder alt i interès baix → informar

No: mantenir satisfets.

Mateix text a tots els canals

Mateix missatge, format adaptat.

Xuleta

Et demanen…Resposta
Poder alt + interès altGestionar de prop
Poder alt + interès baixMantenir satisfets
Poder baix + interès altMantenir informats
Poder baix + interès baixSeguiment periòdic
Document intern amb respostesArgumentari
Fet noticiable per als mitjansNota de premsa
Aclarir una incidènciaComunicat
Compromís col·lectiuManifest
Posició oficialDeclaració institucional
EntradetaQuè, qui, quan, on, com i per què
Bidireccional simètricaGrunig

02. Test

20 preguntes

7 fàcils, 7 mitjanes i 6 difícils. L'ordre canvia cada vegada.

03. Targetes

12 targetes

Toca la targeta per girar-la i marca si te la saps. El progrés queda desat.