Aquest examen serveix per repassar. Cada exercici mostra la solució pas a pas, explica per què es fa cada pas i indica l'error més freqüent. Intenta resoldre l'exercici abans de llegir la solució. Els càlculs es fan amb calculadora.

Formulari

CàlculFórmula
Mitjanaxˉ=∑xin\bar{x} = \dfrac{\sum x_i}{n}
Mitjana ponderadaxˉ=n1xˉ1+n2xˉ2n1+n2\bar{x} = \dfrac{n_1\bar{x}_1 + n_2\bar{x}_2}{n_1 + n_2}
Desviació típica mostrals=∑(xi−xˉ)2n−1s = \sqrt{\dfrac{\sum (x_i - \bar{x})^2}{n-1}}
Mitjana agrupadaxˉ≈∑xifiN\bar{x} \approx \dfrac{\sum x_i f_i}{N}
Mediana agrupadaMe≈L+N/2−Fantf⋅aMe \approx L + \dfrac{N/2 - F_{ant}}{f}\cdot a
Moda agrupadaMo≈L+d1d1+d2⋅aMo \approx L + \dfrac{d_1}{d_1 + d_2}\cdot a
Marge d'errore≈Zp(1−p)ne \approx Z\sqrt{\dfrac{p(1-p)}{n}}
Correcció de població finitaN−nN−1\sqrt{\dfrac{N-n}{N-1}}
Mida de la mostra, població finitan=NZ2pqe2(N−1)+Z2pqn = \dfrac{N Z^2 p q}{e^2 (N-1) + Z^2 p q}
Mida de la mostra, població molt grann≈Z2pqe2n \approx \dfrac{Z^2 p q}{e^2}

Valors de ZZ: 90 % → 1,6451{,}645 · 95 % → 1,961{,}96 · 99 % → 2,5762{,}576.

Part A · Fonaments (1,5 punts)

1Definició i característiques0,25 punts

Defineix la investigació comercial. Explica les tres característiques que la defineixen.

Solució pas a pas

Pas 1 · Digues què és. És un procés de recollir, analitzar i interpretar informació sobre mercats, consumidors, competència i entorn.

Pas 2 · Digues per a què serveix. Serveix per donar suport a les decisions de l'empresa. No garanteix l'èxit, però redueix la incertesa.

Pas 3 · Explica les tres característiques.

  • Sistemàtica: segueix etapes ordenades, des del problema fins als resultats.
  • Objectiva: es basa en proves i redueix els biaixos.
  • Orientada a la decisió: respon un problema concret de l'empresa.

Error típic: dir que investigar és «fer enquestes». L'enquesta només és una eina.

2Comercial o de màrqueting0,25 punts

Una cadena de supermercats vol entrar a Portugal. Posa un exemple d'investigació comercial i un d'investigació de màrqueting.

Solució pas a pas

Pas 1 · Recorda la diferència. La investigació comercial té una visió de tota l'empresa i ajuda en decisions estratègiques. La de màrqueting se centra en el consumidor i en producte, preu, comunicació i distribució.

Pas 2 · Exemple comercial. Quina mida té el mercat portuguès? Quins competidors hi ha? Hi ha barreres legals?

Pas 3 · Exemple de màrqueting. Quin preu consideren adequat els clients portuguesos? Quin format de botiga prefereixen?

Idea clau: la investigació de màrqueting forma part de la comercial.

3Fonts d'informació0,25 punts

Classifica aquestes fonts: (a) les vendes internes de l'any passat, (b) una enquesta nova a clients, (c) les dades d'Eurostat. Quin ordre se sol seguir?

Solució pas a pas

Pas 1 · Pregunta't si la dada és nova. Si es recull ara per a aquest estudi, és primària. Si ja existeix, és secundària.

Pas 2 · Si ja existeix, pregunta't d'on surt. Si surt de l'empresa, és interna. Si surt de fora, és externa.

Pas 3 · Classifica.

  • (a) Ja existeix i surt de l'empresa: secundària interna.
  • (b) Es recull ara: primària.
  • (c) Ja existeix i surt de fora: secundària externa.

Pas 4 · Digues l'ordre. Primer secundàries, perquè són barates i donen context. Després primàries, per respondre el que falta.

Error típic: pensar que les vendes de l'empresa són primàries perquè són pròpies. No es van recollir per a aquest estudi.

4Dada, informació i coneixement0,25 punts

Explica la diferència amb un exemple d'una cadena de gimnasos.

Solució pas a pas

Pas 1 · Dada: un valor sense context. Hi ha hagut 120 baixes.

Pas 2 · Informació: la dada amb context. Les 120 baixes són sobretot del gimnàs de Gràcia.

Pas 3 · Coneixement: entendre el perquè. A Gràcia ha obert un gimnàs low cost a 200 metres.

Pas 4 · Decisió: què es fa. Revisar la tarifa de Gràcia.

Idea clau: tenir moltes dades no és tenir coneixement. Cal organitzar-les, analitzar-les i interpretar-les.

5Classifica un estudi0,25 punts

Una cadena de gimnasos enquesta 600 clients una sola vegada per saber quin percentatge està satisfet. Classifica l'estudi segons finalitat, font, nivell, enfocament i temps.

Solució pas a pas

Pas 1 · Finalitat. Vol mesurar un percentatge. És descriptiu. Si volgués entendre un problema desconegut, seria exploratori. Si provés una causa, seria causal.

Pas 2 · Font. Les dades es recullen ara. És primària.

Pas 3 · Nivell. Estudia els clients de l'empresa. És micro.

Pas 4 · Enfocament. Hi ha moltes persones i respostes que es compten. És quantitatiu.

Pas 5 · Temps. Es mesura una sola vegada. És transversal.

Error típic: respondre només l'etiqueta. A l'examen, justifica cada criteri amb una dada de l'enunciat.

6Ètica i dades personals0,25 punts

Una botiga demana el DNI i l'adreça en una enquesta de satisfacció. No explica per a què fa servir les dades. Quin problema hi ha? Què ha d'informar abans?

Solució pas a pas

Pas 1 · Mira si explica l'objectiu. No l'explica. Falla la transparència.

Pas 2 · Mira si les dades són necessàries. El DNI i l'adreça no calen per mesurar la satisfacció. Cal demanar només les dades necessàries.

Pas 3 · Llista què ha d'informar segons el RGPD.

  • La finalitat de l'estudi.
  • Quines dades recull.
  • Qui hi té accés.
  • Quant de temps les conserva.
  • Quins drets té la persona.

Pas 4 · Afegeix el consentiment. Ha de ser lliure i informat.

Part B · Disseny de la investigació (1,5 punts)

7Del símptoma a la hipòtesi0,5 punts

En una botiga en línia, les cistelles abandonades han passat del 30 % al 45 %. Indica el símptoma, el problema de recerca, un objectiu general, dos objectius específics, el tipus d'investigació inicial i un parell d'hipòtesis.

Solució pas a pas

Pas 1 · Separa el símptoma de la causa. El símptoma és la pujada del 30 % al 45 %. Mostra que passa alguna cosa. No explica per què.

Pas 2 · Formula el problema de recerca. Ha de ser clar, específic, rellevant, viable i investigable. Quins motius expliquen que els clients abandonin la cistella abans de pagar?

Pas 3 · Escriu els objectius amb un verb en infinitiu.

  • General: analitzar els motius d'abandonament de la cistella.
  • Específic 1: identificar en quin pas de la compra s'abandona més.
  • Específic 2: comparar l'abandonament entre mòbil i ordinador.

Pas 4 · Tria el tipus. No coneixem les causes. Comencem amb una investigació exploratòria, per exemple entrevistes. Després fem una descriptiva per mesurar les causes.

Pas 5 · Escriu les hipòtesis. H0H_0 diu que no hi ha relació. H1H_1 diu que sí que n'hi ha.

  • H0H_0: no hi ha relació entre el cost d'enviament i l'abandonament.
  • H1H_1: com més alt és el cost d'enviament, més abandonament hi ha.

Error típic: escriure com a problema «baixen les vendes». Això és el símptoma.

8Temps i intervenció0,25 punts

Classifica cada estudi segons el temps i la intervenció:

  1. Enquestar els socis d'un club una sola vegada.
  2. Mesurar cada any la satisfacció dels mateixos clients durant cinc anys.
  3. Mostrar dos dissenys de web a dos grups d'usuaris.
Solució pas a pas

Pas 1 · Pregunta't quantes vegades es mesura. Una vegada: transversal. Diverses vegades als mateixos casos: longitudinal.

Pas 2 · Pregunta't si l'equip canvia alguna cosa. Si només mesura: observacional. Si manipula una variable: experimental.

Pas 3 · Classifica.

  1. Transversal i observacional.
  2. Longitudinal i observacional.
  3. Transversal i experimental. És una prova A/B.
9Mostreig estratificat proporcional0,5 punts

Una universitat té 12.000 estudiants: 6.000 a Empresa, 4.000 a Dret i 2.000 a Turisme. Vol enquestar 300 estudiants.

  1. Indica la població i el marc mostral.
  2. Reparteix la mostra de manera proporcional.
  3. Per què és pitjor enquestar 300 estudiants a la cafeteria?
Solució pas a pas

Pas 1 · Població i marc. La població són els 12.000 estudiants. El marc mostral és el llistat de matrícula.

Pas 2 · Calcula la fracció de mostreig. Indica quina part de la població entra a la mostra.

F=nN=30012.000=0,025F = \frac{n}{N} = \frac{300}{12.000} = 0{,}025

Pas 3 · Aplica la mateixa fracció a cada estrat. Així cada facultat pesa a la mostra el mateix que a la població.

nEmpresa=6.000⋅0,025=150nDret=4.000⋅0,025=100nTurisme=2.000⋅0,025=50\begin{aligned} n_{Empresa} &= 6.000 \cdot 0{,}025 = 150 \\ n_{Dret} &= 4.000 \cdot 0{,}025 = 100 \\ n_{Turisme} &= 2.000 \cdot 0{,}025 = 50 \end{aligned}

Pas 4 · Comprova la suma. 150+100+50=300150 + 100 + 50 = 300. El repartiment és correcte.

Pas 5 · Avalua la cafeteria. És un mostreig per conveniència. No inclou els estudiants que no hi van. Té biaix de selecció, encara que la mida sigui la mateixa.

Error típic: repartir 100 estudiants per facultat. Aquest repartiment no és proporcional.

10Estratificat o conglomerats0,25 punts

Una cadena té 40 botigues. Explica amb un exemple cada mètode i digues què té en comú l'aleatori simple amb tots dos.

Solució pas a pas

Pas 1 · Estratificat: una part de cada grup. Es divideixen els clients per botiga i s'enquesten 25 clients de cadascuna de les 40. Tots els grups hi són.

Pas 2 · Conglomerats: alguns grups sencers. Es trien 8 botigues a l'atzar i s'enquesten tots els seus clients. Només hi ha alguns grups.

Pas 3 · Busca què tenen en comú. Tots tres són probabilístics: cada element té una probabilitat coneguda de ser triat. Per això permeten calcular el marge d'error.

Truc: estratificat = una mica de cada grup. Conglomerats = uns quants grups sencers.

Part C · Qüestionari i anàlisi (1,5 punts)

11Operacionalitza0,25 punts

Una marca vol mesurar la confiança en el seu servei de segona mà. Fes el camí des de l'objectiu fins a la resposta.

Solució pas a pas

Pas 1 · Objectiu. Identificar les barreres d'ús del servei.

Pas 2 · Dimensió. Confiança en el servei.

Pas 3 · Variable. Confiança en l'estat del producte.

Pas 4 · Indicador. Grau d'acord amb una afirmació.

Pas 5 · Ítem. «Confio que l'estat del producte coincidirà amb la descripció.»

Pas 6 · Resposta. 1 = totalment en desacord · 5 = totalment d'acord.

Idea clau: cada pas fa la idea més concreta i més fàcil de mesurar.

12Revisa el qüestionari0,25 punts

Indica l'error de cada pregunta i escriu una millora.

  1. «Et semblen bons el preu i la qualitat?»
  2. «No trobes que hauríem d'obrir els diumenges?»
  3. «Quant gastes normalment?»
  4. «Quantes vegades hi vas? 1–2 · 2–3 · 4–5»
Solució pas a pas

Pas 1 · Compta les idees de la pregunta 1. N'hi ha dues. És una doble pregunta. Fes-ne una per al preu i una per a la qualitat.

Pas 2 · Mira si la pregunta 2 empeny. «No trobes que…» suggereix la resposta. És una pregunta induïda. Millor: «Vindries a la botiga si obríssim els diumenges?», amb les opcions Sí, No i No ho sé.

Pas 3 · Busca paraules vagues a la pregunta 3. «Normalment» és ambigu i no hi ha període. Millor: «Quant has gastat els últims 30 dies?».

Pas 4 · Revisa les opcions de la pregunta 4. El 2 és a dos grups: se solapen. Falten el 0 i més de 5: no són exhaustives. Millor: Cap · 1 o 2 · 3 o 4 · 5 o més.

13Variables i escales0,25 punts

Classifica cada cas:

  1. «Canal: 1 = botiga, 2 = web, 3 = app».
  2. «Edat: 18–24 · 25–34 · 35–49».
  3. «Nombre de compres del mes».
  4. «La web és fàcil d'utilitzar: totalment en desacord … totalment d'acord».
  5. «Aquesta marca és: antiga 1 2 3 4 5 moderna».
Solució pas a pas

Pas 1 · Mira què volen dir els números del cas 1. Només són etiquetes. És nominal. La mitjana d'aquests codis no té sentit.

Pas 2 · Mira si les franges tenen ordre. En tenen. El cas 2 és ordinal.

Pas 3 · Mira si es compta o es mesura. El cas 3 es compta. És quantitativa discreta i de raó.

Pas 4 · Busca una afirmació i un grau d'acord. El cas 4 en té. És Likert.

Pas 5 · Busca dos adjectius oposats. El cas 5 en té. És diferencial semàntic.

Error típic: pensar que tota escala d'1 a 5 és Likert.

14Biaixos de resposta0,25 punts

Quin biaix hi ha en cada cas?

  1. Una persona diu que recicla sempre perquè està ben vist.
  2. Una persona respon «d'acord» a totes les afirmacions.
  3. Una bona impressió general fa puntuar bé tots els aspectes.
  4. Deu queixes just abans de preguntar la satisfacció global.
  5. Es pregunta quant es va gastar fa cinc anys.
Solució pas a pas

Pas 1 · Recorda DAHOR. Desitjabilitat · Aquiescència · Halo · Ordre · Record.

Pas 2 · Aplica'l a cada cas.

  1. Desitjabilitat social: respon el que està ben vist.
  2. Aquiescència: tendeix a dir que sí a tot.
  3. Efecte halo: la impressió general condiciona cada aspecte.
  4. Efecte d'ordre: les preguntes anteriors condicionen la següent.
  5. Biaix de record: el període és massa llunyà.

Idea clau: un biaix és un error sistemàtic. No vol dir que la persona menteixi.

15Neteja de dades0,25 punts

Una base té aquests casos. Què fas amb cadascun?

  1. Un 8 en una escala d'1 a 5.
  2. Un no usuari té la valoració en blanc perquè un filtre l'ha fet saltar.
  3. Una despesa de 400 € quan la majoria gasta 20 €.
Solució pas a pas

Pas 1 · Valor fora de rang. Un 8 no existeix en aquesta escala. Busca l'error i corregeix-lo amb un criteri clar.

Pas 2 · Buit per salt. Vol dir no s'aplica. No és un zero. Si hi poses un 0, la mitjana baixa sense motiu.

Pas 3 · Valor extrem. Comprova si és real. Si és correcte, no l'esborris només perquè canvia la mitjana.

Pas 4 · Documenta. Escriu cada decisió de neteja.

16Tria l'anàlisi0,25 punts

Quina anàlisi fas servir en cada cas?

  1. Relació entre gènere i marca preferida.
  2. Valoració mitjana dels usuaris de web i d'app.
  3. Vendes mitjanes de tres campanyes.
  4. Interpreta r=−0,7r = -0{,}7 entre preu i unitats venudes.
Solució pas a pas

Pas 1 · Identifica les variables del cas 1. Dues categòriques. Fes una taula de contingència i khi quadrat (χ2\chi^2).

Pas 2 · Compta els grups del cas 2. Una variable numèrica i dos grups. Fes una prova t.

Pas 3 · Compta els grups del cas 3. Una variable numèrica i tres grups. Fes una ANOVA.

Pas 4 · Llegeix el signe de rr. És negatiu. Si el preu puja, les unitats tendeixen a baixar.

Pas 5 · Llegeix el valor de rr. ∣r∣=0,7|r| = 0{,}7 indica una associació forta.

Error típic: dir que r=−0,7r = -0{,}7 és un 70 % o que el preu causa la baixada. rr no és un percentatge i no prova cap causa.

Part D · Càlculs amb dades (3 punts)

17Mesures d'una sèrie0,75 punts

Vuit clients han fet aquestes compres: 4, 6, 7, 7, 9, 11, 12 i 16. Calcula la mitjana, la mediana, la moda, el rang i la desviació típica mostral.

Solució pas a pas

Pas 1 · Comprova l'ordre. Les dades ja estan ordenades. Hi ha n=8n = 8 dades.

Pas 2 · Calcula la mitjana. Suma tots els valors i divideix pel nombre de dades.

xˉ=4+6+7+7+9+11+12+168=728=9\begin{aligned} \bar{x} &= \frac{4 + 6 + 7 + 7 + 9 + 11 + 12 + 16}{8} \\ &= \frac{72}{8} = 9 \end{aligned}

Pas 3 · Calcula la mediana. Com que nn és parell, hi ha dos valors centrals: el 4t (7) i el 5è (9).

Me=7+92=8Me = \frac{7 + 9}{2} = 8

Pas 4 · Busca la moda. El 7 és l'únic valor que es repeteix. Mo=7Mo = 7.

Pas 5 · Calcula el rang. R=16−4=12R = 16 - 4 = 12.

Pas 6 · Calcula cada distància a la mitjana i el seu quadrat. Elevem al quadrat perquè les distàncies negatives i positives no s'anul·lin.

xix_ixi−xˉx_i - \bar{x}(xi−xˉ)2(x_i - \bar{x})^2
4−525
6−39
7−24
7−24
900
1124
1239
16749
Suma0104

La columna de distàncies ha de sumar 0. És una bona comprovació.

Pas 7 · Aplica la fórmula. En una mostra es divideix per n−1n - 1.

s=1048−1=14,857=3,85s = \sqrt{\frac{104}{8 - 1}} = \sqrt{14{,}857} = 3{,}85

Resultat: xˉ=9\bar{x} = 9 · Me=8Me = 8 · Mo=7Mo = 7 · R=12R = 12 · s=3,85s = 3{,}85 compres.

Error típic: dividir per nn en lloc de n−1n - 1. El resultat seria 3,61.

18Quartils0,25 punts

Amb les dades 3, 5, 7, 8, 10, 12, 15 i 20, calcula Q1, Q2, Q3 i el rang interquartílic. Fes servir el mètode de la mediana de cada meitat.

Solució pas a pas

Pas 1 · Ordena. Les dades ja estan ordenades. El mètode exacte pot variar: aplica el que indiqui el professorat.

Pas 2 · Calcula Q2. És la mediana de totes les dades.

Q2=8+102=9Q_2 = \frac{8 + 10}{2} = 9

Pas 3 · Calcula Q1. És la mediana de la meitat baixa: 3, 5, 7, 8.

Q1=5+72=6Q_1 = \frac{5 + 7}{2} = 6

Pas 4 · Calcula Q3. És la mediana de la meitat alta: 10, 12, 15, 20.

Q3=12+152=13,5Q_3 = \frac{12 + 15}{2} = 13{,}5

Pas 5 · Calcula el rang interquartílic. Mesura l'amplada del 50 % central.

RIC=Q3−Q1=13,5−6=7,5RIC = Q_3 - Q_1 = 13{,}5 - 6 = 7{,}5

19Mitjana de tres grups0,25 punts

24 clients gasten de mitjana 50 €, 36 clients gasten 40 € i 40 clients gasten 35 €. Calcula la mitjana conjunta.

Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula el total de cada grup. Multiplica cada mitjana per la seva mida.

24⋅50=1.20036⋅40=1.44040⋅35=1.400\begin{aligned} 24 \cdot 50 &= 1.200 \\ 36 \cdot 40 &= 1.440 \\ 40 \cdot 35 &= 1.400 \end{aligned}

Pas 2 · Aplica la fórmula ponderada.

xˉ=1.200+1.440+1.40024+36+40=4.040100=40,4\begin{aligned} \bar{x} &= \frac{1.200 + 1.440 + 1.400}{24 + 36 + 40} \\ &= \frac{4.040}{100} = 40{,}4 \end{aligned}

Resultat: la mitjana conjunta és 40,40 €.

Error típic: fer (50+40+35)/3=41,67(50 + 40 + 35) / 3 = 41{,}67. Aquest càlcul no té en compte que cada grup té una mida diferent.

20Percentatges i base0,25 punts
  1. De 350 persones, 84 coneixen una marca. De 420 persones d'una altra ciutat, 126 la coneixen. Calcula els percentatges i la diferència.
  2. Transforma 7 % i 12,5 % a decimals.
Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula cada proporció. Divideix la part pel total del seu grup.

84350=0,24126420=0,30\frac{84}{350} = 0{,}24 \qquad \frac{126}{420} = 0{,}30

Pas 2 · Passa a percentatge. Multiplica per 100. El resultat és 24 % i 30 %.

Pas 3 · Calcula la diferència. 30−24=630 - 24 = 6 punts percentuals. No és un 6 %.

Pas 4 · Transforma a decimal. Divideix per 100: 7 %=0,077\,\% = 0{,}07 i 12,5 %=0,12512{,}5\,\% = 0{,}125.

Error típic: comparar 84 i 126. Els grups tenen mides diferents. Cal comparar percentatges.

21Taula agrupada completa1,5 punts

Es recull l'edat de 50 clients:

Edatfif_i
0–106
10–2012
20–3018
30–409
40–505
  1. Completa la taula amb xix_i, FiF_i i hih_i.
  2. Calcula la mitjana, la mediana i la moda aproximades.
  3. Quin percentatge de clients té menys de 30 anys?
Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula les marques de classe. Com que no coneixem cada edat, cada interval es representa amb el seu punt mitjà.

xi=lıˊmit inferior+lıˊmit superior2x_i = \frac{\text{límit inferior} + \text{límit superior}}{2}

Per exemple, a la primera classe:

x1=0+102=5x_1 = \frac{0 + 10}{2} = 5

Pas 2 · Calcula les freqüències acumulades. Suma les freqüències fila a fila. L'última ha de ser N=50N = 50.

Pas 3 · Calcula les freqüències relatives. hi=fi/Nh_i = f_i / N. La suma ha de ser el 100 %.

Pas 4 · Afegeix la columna xi⋅fix_i \cdot f_i. La necessites per a la mitjana.

Edatxix_ifif_iFiF_ihih_ixi⋅fix_i \cdot f_i
0–1056612 %30
10–2015121824 %180
20–3025183636 %450
30–403594518 %315
40–504555010 %225
Total—50—100 %1.200

Pas 5 · Calcula la mitjana.

xˉ≈∑xifiN=1.20050=24 anys\bar{x} \approx \frac{\sum x_i f_i}{N} = \frac{1.200}{50} = 24 \text{ anys}

Pas 6 · Busca la classe mediana. Busca on la freqüència acumulada arriba a la meitat de les dades.

N2=502=25\frac{N}{2} = \frac{50}{2} = 25

FiF_i passa de 18 a 36. El 25 és dins de la classe 20–30.

Pas 7 · Escriu les dades de la mediana. L=20L = 20 · Fant=18F_{ant} = 18 · f=18f = 18 · a=10a = 10.

Pas 8 · Calcula la mediana.

Me≈20+25−1818⋅10=20+3,89=23,89 anys\begin{aligned} Me &\approx 20 + \frac{25 - 18}{18} \cdot 10 \\ &= 20 + 3{,}89 = 23{,}89 \text{ anys} \end{aligned}

Pas 9 · Busca la classe modal. Busca la freqüència simple més alta. És f=18f = 18, a la classe 20–30.

Pas 10 · Calcula d1d_1 i d2d_2. Mesuren quant destaca la classe modal respecte de les veïnes.

d1=18−12=6d2=18−9=9d_1 = 18 - 12 = 6 \qquad d_2 = 18 - 9 = 9

Pas 11 · Calcula la moda.

Mo≈20+66+9⋅10=20+4=24 anys\begin{aligned} Mo &\approx 20 + \frac{6}{6 + 9} \cdot 10 \\ &= 20 + 4 = 24 \text{ anys} \end{aligned}

Pas 12 · Llegeix el percentatge. Tenir menys de 30 anys vol dir arribar fins a la classe 20–30. Hi ha F=36F = 36 clients.

3650⋅100=72 %\frac{36}{50} \cdot 100 = 72\,\%

Error típic: buscar la classe mediana a la columna fif_i. Es busca a FiF_i. La classe modal sí que es busca a fif_i.

Part E · Marge d'error i mostra (2,5 punts)

22Marge d'error i interval0,5 punts

Una mostra aleatòria de 700 persones dona un 38 % de compradors. Calcula el marge d'error i l'interval amb un 95 % de confiança. Explica què vol dir el 95 %.

Solució pas a pas

Pas 1 · Escriu les dades en decimal. La fórmula treballa amb proporcions, no amb percentatges.

p=0,38q=1−p=0,62n=700Z=1,96\begin{gathered} p = 0{,}38 \qquad q = 1 - p = 0{,}62 \\ n = 700 \qquad Z = 1{,}96 \end{gathered}

Pas 2 · Substitueix a la fórmula.

e≈Zp⋅qn=1,960,38⋅0,62700e \approx Z\sqrt{\frac{p \cdot q}{n}} = 1{,}96\sqrt{\frac{0{,}38 \cdot 0{,}62}{700}}

Pas 3 · Resol de dins cap a fora.

0,38⋅0,62=0,23560,2356/700=0,00033660,0003366=0,018351,96⋅0,01835=0,0360\begin{aligned} 0{,}38 \cdot 0{,}62 &= 0{,}2356 \\ 0{,}2356 / 700 &= 0{,}0003366 \\ \sqrt{0{,}0003366} &= 0{,}01835 \\ 1{,}96 \cdot 0{,}01835 &= 0{,}0360 \end{aligned}

Pas 4 · Passa a punts percentuals. 0,0360⋅100=3,600{,}0360 \cdot 100 = 3{,}60 punts.

Pas 5 · Calcula l'interval.

38 %±3,60  ⇒  [34,40 %; 41,60 %]38\,\% \pm 3{,}60 \;\Rightarrow\; [34{,}40\,\%;\ 41{,}60\,\%]

Pas 6 · Interpreta el 95 %. Si repetim el mostreig moltes vegades, unes 95 de cada 100 vegades l'interval contindria el valor real.

Error típic: dir que el 95 % de les persones opina igual. El 95 % parla del mètode.

23Canvia la confiança0,25 punts

Amb n=625n = 625 i p=0,5p = 0{,}5, calcula el marge d'error al 90 %, al 95 % i al 99 %. Què passa quan la confiança puja?

Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula l'arrel una sola vegada. És igual en els tres casos.

0,5⋅0,5625=0,0004=0,02\sqrt{\frac{0{,}5 \cdot 0{,}5}{625}} = \sqrt{0{,}0004} = 0{,}02

Pas 2 · Multiplica per cada valor de ZZ.

90 %:1,645⋅0,02=0,032995 %:1,96⋅0,02=0,039299 %:2,576⋅0,02=0,0515\begin{aligned} 90\,\%: &\quad 1{,}645 \cdot 0{,}02 = 0{,}0329 \\ 95\,\%: &\quad 1{,}96 \cdot 0{,}02 = 0{,}0392 \\ 99\,\%: &\quad 2{,}576 \cdot 0{,}02 = 0{,}0515 \end{aligned}

Pas 3 · Passa a punts percentuals. Multiplica per 100: 3,29, 3,92 i 5,15 punts.

Conclusió: amb la mateixa mostra, més confiança vol dir més marge d'error.

24Correcció de població finita0,25 punts

Un club té N=3.000N = 3.000 socis. Has enquestat n=600n = 600 socis, amb p=0,5p = 0{,}5 i un 95 % de confiança. Calcula el marge d'error amb la correcció.

Solució pas a pas

Pas 1 · Mira la fracció de mostreig. La correcció té sentit si la mostra és una part important de la població.

F=6003.000=0,20=20 %F = \frac{600}{3.000} = 0{,}20 = 20\,\%

Pas 2 · Calcula el marge d'error sense correcció.

e≈1,960,25600=0,0400=4,00 puntse \approx 1{,}96\sqrt{\frac{0{,}25}{600}} = 0{,}0400 = 4{,}00 \text{ punts}

Pas 3 · Calcula el factor de correcció.

N−nN−1=2.4002.999=0,8946\sqrt{\frac{N-n}{N-1}} = \sqrt{\frac{2.400}{2.999}} = 0{,}8946

Pas 4 · Multiplica.

ec=4,00⋅0,8946=3,58 puntse_c = 4{,}00 \cdot 0{,}8946 = 3{,}58 \text{ punts}

Per què baixa: la mostra cobreix una part gran de la població. Per això queda menys incertesa.

25Mida de la mostra i invitacions0,5 punts

Una empresa té N=16.000N = 16.000 clients. Vol un 95 % de confiança i un error de ±4 %. No coneix pp. Calcula la mida de la mostra. Quantes invitacions ha d'enviar si respon el 25 %?

Solució pas a pas

Pas 1 · Tria pp. No coneixem la proporció. Fem servir p=q=0,5p = q = 0{,}5, que dona la mostra més gran possible.

Pas 2 · Escriu l'error en decimal. ±4 %⇒e=0,04\pm 4\,\% \Rightarrow e = 0{,}04.

Pas 3 · Calcula el terme que es repeteix.

Z2pq=1,962⋅0,5⋅0,5=0,9604Z^2 p q = 1{,}96^2 \cdot 0{,}5 \cdot 0{,}5 = 0{,}9604

Pas 4 · Calcula el numerador.

NZ2pq=16.000⋅0,9604=15.366,4N Z^2 p q = 16.000 \cdot 0{,}9604 = 15.366{,}4

Pas 5 · Calcula el denominador.

D=e2(N−1)+Z2pq=0,042⋅15.999+0,9604=25,5984+0,9604=26,5588\begin{aligned} D &= e^2(N-1) + Z^2 p q \\ &= 0{,}04^2 \cdot 15.999 + 0{,}9604 \\ &= 25{,}5984 + 0{,}9604 \\ &= 26{,}5588 \end{aligned}

Pas 6 · Divideix.

n=15.366,426,5588=578,58n = \frac{15.366{,}4}{26{,}5588} = 578{,}58

Pas 7 · Arrodoneix sempre cap amunt. Amb 578 no arribaries a l'error demanat. n=579n = 579 clients.

Pas 8 · Calcula les invitacions. La fórmula dona les respostes vàlides. No tothom respon.

5790,25=2.316 invitacions\frac{579}{0{,}25} = 2.316 \text{ invitacions}

Error típic: escriure e=4e = 4 en lloc de e=0,04e = 0{,}04.

26Si coneixes p0,25 punts

Una empresa té N=20.000N = 20.000 clients. Vol un 95 % de confiança i un error de ±3 %. Calcula la mostra si p=0,15p = 0{,}15 i si no coneix pp.

Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula amb p=0,15p = 0{,}15. Aleshores q=0,85q = 0{,}85.

Z2pq=3,8416⋅0,15⋅0,85=0,4898Z^2 p q = 3{,}8416 \cdot 0{,}15 \cdot 0{,}85 = 0{,}4898

n=20.000⋅0,48980,032⋅19.999+0,4898=9.796,0818,4889=529,84  ⇒  530\begin{aligned} n &= \frac{20.000 \cdot 0{,}4898}{0{,}03^2 \cdot 19.999 + 0{,}4898} \\ &= \frac{9.796{,}08}{18{,}4889} = 529{,}84 \;\Rightarrow\; 530 \end{aligned}

Pas 2 · Calcula sense conèixer pp. Fes servir p=q=0,5p = q = 0{,}5.

n=20.000⋅0,960417,9991+0,9604=19.20818,9595=1.013,11  ⇒  1.014\begin{aligned} n &= \frac{20.000 \cdot 0{,}9604}{17{,}9991 + 0{,}9604} \\ &= \frac{19.208}{18{,}9595} = 1.013{,}11 \;\Rightarrow\; 1.014 \end{aligned}

Pas 3 · Compara. El segon cas necessita gairebé el doble de respostes. El producte p⋅qp \cdot q és màxim quan p=0,5p = 0{,}5. Per això és el cas conservador.

27Una població molt gran0,25 punts

Un país té 45 milions d'habitants. Vols un 95 % de confiança, un error de ±2 % i p=0,5p = 0{,}5. Calcula la mostra. Quantes invitacions cal enviar si respon el 20 %?

Solució pas a pas

Pas 1 · Tria la fórmula. Amb una població molt gran, NN gairebé no canvia el resultat. Fes servir la fórmula simple.

n≈Z2pqe2=0,96040,022=0,96040,0004=2.401\begin{aligned} n &\approx \frac{Z^2 p q}{e^2} = \frac{0{,}9604}{0{,}02^2} \\ &= \frac{0{,}9604}{0{,}0004} = 2.401 \end{aligned}

Pas 2 · Calcula les invitacions.

2.4010,20=12.005 invitacions\frac{2.401}{0{,}20} = 12.005 \text{ invitacions}

Idea clau: una població enorme no implica una mostra enorme. Decideixen el marge d'error, la confiança i la variabilitat.

28Què passa si reduïm l'error0,25 punts

Amb una població molt gran, 95 % de confiança i p=0,5p = 0{,}5, calcula la mostra per a un error de ±5 % i de ±2,5 %. Quantes vegades creix la mostra?

Solució pas a pas

Pas 1 · Calcula amb ±5 %.

n≈0,96040,052=384,16  ⇒  385n \approx \frac{0{,}9604}{0{,}05^2} = 384{,}16 \;\Rightarrow\; 385

Pas 2 · Calcula amb ±2,5 %.

n≈0,96040,0252=1.536,64  ⇒  1.537n \approx \frac{0{,}9604}{0{,}025^2} = 1.536{,}64 \;\Rightarrow\; 1.537

Pas 3 · Compara. L'error es divideix per 2 i la mostra es multiplica per 4, perquè ee està al quadrat.

1.536,64384,16=4\frac{1.536{,}64}{384{,}16} = 4

Idea clau: més precisió costa molt més.

29Escriu la conclusió0,25 punts

Una enquesta amb un bàner dins d'una app diu que el 38 % de 700 usuaris compraria la versió de pagament, amb ±3,60 punts. Escriu la conclusió en quatre passos.

Solució pas a pas

Pas 1 · Resultat. El 38 % de 700 usuaris enquestats diu que compraria la versió de pagament. L'interval aproximat és del 34,40 % al 41,60 %.

Pas 2 · Interpretació. Hi ha un interès rellevant, però no és majoritari.

Pas 3 · Límit. Només respon qui veu el bàner i vol participar. La mostra pot tenir biaix d'autoselecció. El marge d'error només és vàlid amb una mostra aleatòria. A més, dir que compraries no és comprar.

Pas 4 · Implicació. Cal una mostra aleatòria o una prova de preu real abans de llançar la versió de pagament.